L’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Bàscara, documentada des del segle XI i profundament reformada durant l’època barroca, presenta un element arquitectònic singular que diversos estudiosos han interpretat com un possible comunidor. El gran campanar de planta quadrada fou aixecat aprofitant l’emplaçament de l’antic campanar d’espadanya o de cadireta, conservant-ne encara alguns vestigis.
Entre la torre campanar i l’espai situat sota la teulada de la façana principal es configura una petita estança oberta mitjançant diverses obertures orientades en diferents direccions. Aquesta disposició permetia dominar visualment tot l’entorn i respon a les característiques pròpies dels comunidors, espais des d’on el rector beneïa els camps i conjurava les tempestes que amenaçaven les collites.
Tot fa pensar que l’antic campanar d’espadanya fou transformat en un conjunt mixt de campanar i comunidor. La façana reforça aquesta interpretació, ja que el sector lliure al costat de la torre es remata amb una cornisa descendent que evidencia l’aprofitament d’una estructura anterior en la configuració actual de l’edifici.
Terme Municipal:
Bàscara, comarca de l’Alt Empordà
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 492561
Y: 4667611
Altitud:
67 metres
ubicació en el mapa:
