Avui el comunidor d’Estaron ja no existeix. El pas del temps i la pressió del marge sobre el qual s’aixecava en provocaren la degradació progressiva fins al seu esfondrament, de manera que de coneguda només se’n conserva una fotografia antiga dins l’arxiu de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, feta per la sra. Elisa Ros Barbosa l’any 1982.
Del comunidor se’n té constància documental almenys des de l’any 1613, quan, després d’un brot epidèmic de pesta, apareix esmentat com a element del conjunt parroquial.
Era un comunidor exempt de planta gairebé quadrada, aproximadament d’uns 2,8 metres de costat i una alçada aproximada de 3,7 metres, cobert amb una teulada piramidal de quatre vessants de llicorella. La teulada estava coronada per una petita creu de ferro. En el seu interior hi havia un pilar petit amb una altra creu, aquesta de ferro forjat.
La seva singularitat més destacada era la presència d’un petit absis adossat al costat nord, cobert a una sola vessant, un element extraordinàriament poc habitual que, fins on es coneix avui, el converteix en un cas pràcticament únic entre els comunidors catalans documentats.
La desaparició d’aquest edifici representa una pèrdua important per al patrimoni del Pallars Sobirà, ja que Estaron conservava un dels comunidors més singulars de Catalunya, tant per la seva arquitectura com per la seva excepcional configuració amb absis.
Terme Municipal:
Estaron, entitat de població de La Guingueta d’Àneu, comarca del Pallars Sobirà
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 351433
Y: 4710290
Altitud:
1.072 metres
ubicació en el mapa:
