El comunidor de la catedral de Santa Maria de Girona constituïa una singularitat dins el conjunt dels comunidors catalans. A diferència dels comunidors exempts que solen trobar-se al costat de les esglésies parroquials, aquest s’integrava plenament en l’arquitectura de la catedral, sobresortint damunt la coberta del cos conegut com el «Sepulcre», a la banda de llevant del temple.
Es tractava d’un petit templet de planta quadrada, obert als quatre vents mitjançant quatre grans arcs i cobert amb una teulada de vessant única. La seva configuració responia plenament a la tipologia dels comunidors tradicionals.
Des d’aquest indret, elevat sobre la ciutat de Girona i la plana que l’envolta, el clergat hi celebrava les cerimònies de benedicció i de conjur contra les tempestes, les pedregades i altres fenòmens atmosfèrics que podien malmetre les collites. La seva situació privilegiada permetia dominar visualment una bona part del territori del pla gironí.
L’estructura va desaparèixer durant les obres de restauració efectuades l’any 1970, fet que va privar la catedral d’un dels seus elements més singulars i menys coneguts. Afortunadament, nombroses fotografies i postals antigues en documenten l’existència i permeten reconstruir-ne amb precisió l’aspecte i l’emplaçament original.
Terme Municipal:
Girona, al Gironès
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 485618
Y: 4648408
Altitud:
70 metres
ubicació en el mapa:
