Són moltes les emissions de bitllets de corporacions locals catalanes que podem trobar dins el món del col·leccionisme. Totes elles creades durant un període de temps molt concret i determinat: entre principis de 1936 i finals de 1938. De tot plegat, m’ha encuriosit saber-ne el perquè, i aquí en teniu l’explicació:
Resulta que en el moment d’esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el conjunt de monedes fraccionàries de curs legal que hi havia en circulació en l’àmbit de tot l’estat espanyol eren:
- de coure i níquel amb valors d’1, 2, 5, 10 i 25 cèntims de pesseta.
- d’argent amb valors de 50 cèntims, i d’1, 2, i 5 pessetes.
Només començar el conflicte, el preu de l’argent va deixar de ser estable i va augmentar de manera rellevant, provocant que el valor del metall fos superior al valor de la moneda. Aquest fet, juntament amb l’alteració de les circumstàncies econòmiques a conseqüència de la guerra derivà, entre altres coses, en una gran escassetat de moneda fraccionària, ja que des dels primers mesos del conflicte, s’observà un intens atresorament de les monedes d’argent per part de particulars, que influenciats per l’incert resultat de la guerra, van convertir l’argent en un valor refugi.
Tot plegat, i d’una manera molt ràpida, va provocar la total desaparició de la moneda fraccionària en argent. La seguí després, la també desaparició de la xavalla, ja que el coure també s’utilitzà per a les indústries de guerra.
En definitiva, tot i els nombrosos decrets oficials que prohibien i castigaven l’esmentat acaparament, aquesta situació va provocar que fos impossible poder tornar canvi o ajustar cap pagament amb moneda menuda.
La conseqüència d’aquesta situació va originar el naixement i la proliferació d’una veritable allau de vals, tiquets i bons particulars de baix valor que gairebé la totalitat de comerços, entitats, sindicats, cooperatives, empreses o serveis públics de transport varen veure’s obligats a crear per iniciativa pròpia per tal de solucionar els seus problemes particulars. Evidentment, el valor d’aquests vals, bons o tiquets tan sols era reconegut per part dels particulars o de la corporació que els havia creat, amb tots els inconvenients que això representava: nul·la llibertat comercial, molts paperets diferents a les butxaques, pèrdues per no poder retornar al mateix establiment -amb el consegüent guany il·lícit del comerciant-
L’incapacitat del Govern republicà espanyol per fer front a aquest greu problema, va contrastar amb la decisió de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya dirigida aquells mesos per Josep Tarradellas, que va reaccionar ràpidament i a partir d’un decret del Govern de la Generalitat del 21 de setembre de 1936 es va crear el Paper Moneda Nacional català de curs legal a tota Catalunya, amb la mateixa consideració que els bitllets del Banc d’Espanya.
Tot i que d’inici es volien crear bitllets de nominals més superiors, aquesta iniciativa no va prosperar per l’oposició del Govern espanyol i finalment es va limitar a l’emissió per un import total de 20 milions de pessetes, amb valors i bitllets de 10 pessetes, de 5 pessetes, i de 2,50 pessetes.
Però aquesta nova emissió de bitllets tot i que facilitaren el moviment de l’economia catalana evitant un col·lapse, no va resoldre l’incòmode problema de les dificultats dels canvis ja que aquests nominals encara eren massa elevats. Així doncs, i degut a la gran rellevància que aleshores tenien els cèntims de pesseta, seguien creixent els vals a gairebé tots els establiments comercials.
Per posar fi a aquest desordre monetari, la Generalitat de Catalunya, amb la modificació de la Llei municipal catalana del dia 9 d’octubre de 1936, va facultar i autoritzar els municipis catalans, entre altres coses, a organitzar autònomament la seva vida econòmica.
Això va permetre als municipis catalans fer emissions locals de paper moneda dels valors d’1 pesseta, 50 cèntims de pesseta i 25 cèntims de pesseta. Més tard, també, de 10 i 5 cèntims de pesseta.
Aquestes emissions locals havien d’ésser garantides amb dipòsits de bitllets legals d’un valor equivalent a la tirada emesa pel municipi, i a l’hora van servir, ara si, per posar ordre a la manca de moneda fraccionària de petit valor, doncs aquesta iniciativa dugué aparellada l’obligació de retirada del tots els bons i vals fets per particulars.
A Catalunya, dels 1.075 municipis existents oficialment, 687 van emetre paper moneda o algun altre signe monetari local. Val a dir que els 388 municipis que s’abstingueren, només representaven el 9 % de la població catalana.
Gairebé totes les emissions van ser realitzades en el curs de l’any 1937, tot i que van existir algunes poblacions que ja ho van fer a finals de 1936.
Finalment però, el Govern Central i a través de diferents Decrets del Ministeri d’Hisenda i Economia publicats a la Gaceta de la República els dies 8 de gener i 25 de febrer de 1938 va prohibir l’emissió i circulació de tot el paper moneda emès per corporacions i organismes regionals o locals, declarant-los il·legals i n’ordenà la retirada en el terme d’un mes. Tot i que la seva retirada definitiva no va ser fins el tercer trimestre de 1938, algun ajuntament no els retirà fins a finals de gener de 1939.
A destacar el cas de Torelló, on no solament, i malgrat la prohibició, encara es creà una nova emissió de paper moneda el 2 d’abril de 1938, sinó que, a més, en sessió del 20 de maig del mateix any, es declarà que el paper moneda local seguiria vigent dintre del terme municipal i no fou retirat de forma definitiva fins el 31 de desembre de 1938.
Van ser molts i diferents els formats i mides d’aquestes emissions. Em centraré amb les que es van fer als municipis propers de la Vall del Ges i el Bisaura.
Ah! També és important recordar el canvi de nom que durant aquest periode de temps van tenir alguns d’aquests municipis. Concretament Sant Pere de Torelló es va dir Bellserrat, Sant Quirze de Besora es va passar a dir Bisaura de Ter, i Sant Vicenç de Torelló canvià per Lloriana de Ter.
A continuació hi ha la llista dels municipis que van emetre paper moneda, i clicant a sobre de cada un d’ells, podrem conèixer com eren les particularitats dels bitllets que van circular.
Font: Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939), d’Antoni Turró i Martínez, any 2007
anvers
revers
