BAUMES: Baumes dels Ferrers

Les baumes dels Ferrers formen un petit barri en què antigament havien viscut diverses famílies. Estan situades a la cinglera que hi ha sota el pla de Marenyol i són ben visibles des del poble de Santa Maria de Besora, just a sobre la casa dels Ferrers. Es compon de dos sectors situars l’un sobre de l’altre en el mateix cingle.

La part de baix té una llargada d’uns 30 metres dividits en quatre estances, a l’última de les quals, que és la més gran, encara es pot veure el forn amb una magnífica llinda circular. És també la que es conserva millor i encara es poden observar restes de calç a les parets, així com una espitllera i alguns claus.

Més a l’esquerra i separat dels habitacles principals hi ha les restes d’un petit mur que sembla que podría ser l’estable, ja que no està fumat.

La part de dalt comença amb el que queda d’un antic portal que donava pas a una feixa penjada al mig del cingle que havia estat protegida per un mur de paret seca i del qual encara se’n poden veure alguns trossos. El més interessant d’aquesta zona són les parets del que havia estat una casa, situada en un lloc bastant curiós ja que la paret sud s’alinea amb la mateixa pedra de la cinglera qua baixa avall. Aquesta casa es conservaria en molt bon estat si no se n’haguéssin tret les llindes de totes les portes i finestres. La cinglera es va estrenyent fins a morir en un punt on durant molts anys s’hi van tenir ruscos d’abelles i on actualment dormen els voltors.

En el volum Ripollès de la guia Pirineu Català de l’any 1920 de César August Torras trobem la primera descripció coneguda d’aquesta bauma en què crida l’atenció el fet que tenien una escala llevadissa per a ajuntar els dos pisos: “…coves obertes en la cinglera y convertides en vivendes humanes. Estàn obertes en la meitat del cingle en un relleix format per aquest, sols presenten obrada de paret la cara que mira a la timba y no són accessibles més que pel trist replà aon hi ha’l portal del petit barri obert a son enfront; tenen sospès al dessobre un panxut cingle, ab altre vertical al dessota; en sa part posterior la lleixa s’estreny dins a ajuntar-se’l cingle de dalt ab el de baix. La casa d’amunt comunica ab la d’avall per una escala de mà llevadiça. Presenten un cop de vista molt pintoresc. Els cingles estàn vorejats de roureda; tenen migrats conreus en la poca terra plana de son veïnatge”.

A principis del segle XX mossèn Ignasi Viñas, rector de Besora, es va dedicar a copiar tots els arxius de la parròquia. Aquesta còpia, que es troba a l’Arxiu Episcopal de Vic, se salvà de les cremes de la Guerra Civil i ara hi podem consultar el llistat complert dels habitants d’aquesta bauma des del 1590 fins a mitjans del segle XIX. Llegint-lo, no és estrany trobar-hi cognoms coneguts a les nostres contrades: Espaulella, Piella, Teixidor, Escarrà o Tanyant.

Font: revista 855

Autors text: Jordi Torruella, Núria Capdevila i David Vilaseca

Terme Municipal:

Santa Maria de Besora

Coordenades UTM:

Sector: 31T

X: 439581

Y: 4665649

Altitud:

1.055 metres