presentació
LA CURIOSITAT ÉS EL PUNT DE PARTIDA, COMPARTIR EL CONEIXEMENT ÉS EL DESTÍ.
La Vall del Ges i el Bisaura, situats a la comarca d’Osona, van ser el punt de partida d’aquest projecte. En aquest entorn privilegiat, amb indrets tan emblemàtics com Bellmunt, el Forat Micó, el Puigsacalm, el castell de Milany o la fageda de la Grevolosa, vaig descobrir que caminar és molt més que fer senderisme: és una manera d’observar, conèixer i estimar el territori.
Quan hom recorre els camins amb calma, descobreix que cada sortida és diferent. Apareixen una antiga casa de pagès, un arbre monumental, una font amagada, una petita ermita, una creu de terme, un comunidor o una història que fins aleshores havia passat desapercebuda. Sense adonar-te’n, el paisatge deixa de ser només un lloc per convertir-se en un patrimoni que desperta la curiositat i convida a continuar investigant.
D’aquesta manera va néixer Vallgesbisaura. Inicialment, com un espai on recollir i compartir les vivències, els itineraris i les curiositats descobertes a la Vall del Ges i al Bisaura. Amb els anys, però, el projecte ha anat evolucionant. El meu trasllat a Vilablareix, l’any 2023, va ampliar de manera natural l’àmbit geogràfic del bloc. Sense perdre mai les seves arrels osonenques, Vallgesbisaura va començar a incorporar nous indrets, nous paisatges i noves històries d’altres comarques de Catalunya.
Avui, Vallgesbisaura és un projecte de documentació, recerca i divulgació del patrimoni, construït a partir de les visites sobre el terreny, la fotografia pròpia i la consulta de fonts històriques i documentals. Cada article és el resultat d’una experiència viscuda i d’un treball d’investigació que pretén anar una mica més enllà de la simple descripció d’un lloc.
La voluntat del projecte sempre ha estat la mateixa: compartir. Compartir el patrimoni perquè sigui conegut, compartir la història perquè no caigui en l’oblit i compartir el coneixement perquè pugui ser útil a qualsevol persona interessada. Per aquest motiu, tots els continguts es publiquen de manera oberta i gratuïta, amb el desig que contribueixin a conèixer i estimar una mica més el nostre país.
Vallgesbisaura continua essent un projecte viu. Cada nova sortida, cada document localitzat, cada fotografia antiga recuperada o cada conversa amb persones que estimen el territori obren la porta a noves descobertes. Perquè el patrimoni no és només allò que hem heretat, sinó també allò que som capaços de conèixer, documentar i transmetre a les generacions futures.
Antoni Prat Puig
Curiós del territori
només es pot estimar allò que es coneix, i només es pot preservar allò que s'estima
referència a Ramon Vinyeta Leyes
qui em coneix sap que tinc al Sr. Ramon Vinyeta Leyes (Torelló 1914-2005) com a referent. És impressionant l’extens treball, imatges i documentació que sobre el territori ens ha deixat. Permeteu-me transcriure el que ell mateix va deixar escrit en la introducció del seu llibre BELLMUNT (1949).
Crec que resumeix de manera molt clara i senzilla l’esperit que sempre el va acompanyar: explicar, documentar, donar a conèixer, i ensenyar racons i històries d’aquest nostre territori.
En definitiva, divulgar tot el que ell va aprendre. El mateix que jo voldria aconseguir amb aquest bloc.
Diu així:
«Endemés, ens mou també l’afany de fer conèixer i propagar les belleses naturals, magnífiques i variades que enclou aquesta muntanya que per nom ben escaient té el de Bellmunt, el «pulcro monte» dels romans. La tasca que ens ha emprès, certament agradable, de divulgar els atractius de Bellmunt, podrà semblar a alguns innecessària. Qui és, diran sobretot els de la vall del Ges, que no conegui a bastamanet la nostra muntanya? Quins són, entre els bons excursionistes barcelonins i d’altres ciutats catalanes, que no han petjat en una o altra ocasió el cim del Santuari? No és pas així, però.
Gairebé tots els visitants de Bellmunt, llevat de ben poques excepcions, es limiten a fer el clàssic recorregut Sant Pere-Bellmunt-Vidrà o viceversa, i encara que aquests indrets siguin de notòria bellesa, d’altres n’hi ha que per llurs imponderables atractius són dignes d’estima.
Pretenem, doncs, fer conèixer Bellmunt de cap a cap, amb l’afany més o menys altruista, que tinguin l’avinentesa de copsar-ne íntegrament les meravelles tots els devots i excursionistes, molts dels quals, malgrat tenir-les tan properes, n’ignoren àdhuc l’existència.
Amb l’ajut d’apreciables col·laboradors hem recollit dades inèdites de diversa mena, les quals, degudament aplegades i ordenades, permetran de copsar tot el que Bellmunt té de més interessant sota ben distints aspectes.»
Qué bonic, oi?
