Fa tot just 200 anys, desplaçar-se escassos quilòmetres requeria un passaport, anotar-hi les pernoctacions i informar del temps que passaria fora de casa
És equivocat pensar que els passaports per viatjar pel món són cosa dels nostres dies. Aquest tipus de documents identificatius han existit pràcticament sempre, i en totes les èpoques ha tingut una mateixa raó de ser: demostrar a les autoritats qui és el portador, on viatja i per a què ho fa.
Han arribat fins els nostres dies documents que corroboren l’ús d’aquest tipus de documentació per desplaçar-se en carruatge per Catalunya durant el convuls segle XIX. En aquest cas, es tracta d’un passaport, anomenat «d’interior», que l’alcalde Mariano Canudas (sembla que de Gràcia?), concedia a favor de Pablo Planchart, un marxant veí que necessitava desplaçar-se a Torelló, segons consta «a diligencias», juntament amb la seva senyora Josefa de 26 anys i una filla de 5 anys.
S’hi descrivien les característiques físiques de la persona. Així, el passaport recull els principals trets identificatius del tal Planchart, com la seva edat (39 anys), la seva estatura (baixa), el color dels cabells (castanys), el tipus d’ulls (blaus), la forma del nas (regular), la barba (regular), la fesomia de la cara (regular) i fins i tot el color de pell (sa).
Els passaports d’interior que es van fer servir en aquell període obeeixen a la necessitat de controlar els moviments de la població durant els desplaçaments que implicaven recórrer unes quantes milles. Tant és així, que el document havia de ser segellat per les autoritats policials de cada localitat on s’aturés o es pernoctés. De fet, al document es pot observar com va ser a Torelló, i es va aturar a Aiguafreda, Tona, Baleñà, Figaró, Sant Pol, Calella, Sant Pere de Torelló, Riudeperes, Manlleu, Centelles o Argentona.
Els passaports d’interior van ser necessaris per als desplaçaments de persones entre poblacions que estiguessin situades a un radi de més de sis llegües, cosa que equivalia a sis hores ininterrompudes de trajecte a peu. Aquesta documentació tenia una vigència de dos mesos i costava quatre reals a l’interessat.
Un Reial decret de 1854 va disposar la supressió dels passaports i altres documents per transitar pel territori nacional.
revers
detall característiques viatger
detall pernoctacions
