Es tracta del contracte de masoveria del mas Serrat de Santa Maria de Besora, formalitzat a Vic el dia 9 de juliol de 1895 entre el propietari, Jaume Miró Codinach, i el nou masover, Pere Basagaña.
El document consta de divuit pactes que regulen amb detall les obligacions del masover pel que fa al manteniment de la casa i de les terres annexes, el conreu dels camps, la cura del bestiar i les condicions econòmiques de l’explotació.
Entre les seves clàusules n’hi ha algunes de ben curioses. Per exemple, el masover havia d’obsequiar l’amo i la mestressa amb dues «gallines bones» les vigílies de Sant Jaume i de la Mare de Déu de la Mercè, patrons de la família.
El contracte també estableix que havia de satisfer al «Párroco» «lo que de costum se li hagi de donar».
El preu anual fixat en concepte de masoveria era de 48 duros.
transcripció del contracte
Lo infrascrit Jaume Miró y Codinach heví de Vich butigué de robas y propietari del más Graell y del más Serrát del terme y parroquia de Santa Maria de Besora, arréndo á Pere Basagáña actualmen masobé de la Mata de Sora, la masoberia del Serrat ab los pactes y condisions seguents:
- Li consedeixo quinse cuartáns de terra de fangada fránca per cánem, carbasé, sebas, planté primarénch per els bous etc.
- Li consedeixo també la lleñya que nesesiti per el gasto de la casa, tenin que ferla dels espurguims y brossa; per el fórn lin consedeixo de grósa la cual li aseñalará lo amo ó bé el Guardabosch.
- Li consedeixo també el poder criár el bestiá gros que búlgui, cuatre cabras y lo remát de bestiá de llana que si púgui passá, no pudén jamay sobre arrendá las herbas sense permis del amo.
- Si algún any faltesin á dit masobé abonos per el quintá lo amo lin pagará la tercera párt, pero no podrá may el masober véndrer pálla de ninguna espésie sinó que ha de gastarse en la masoberia.
- Pagará dit masobér al amo cada añy per añadas vensúdes en lo dia 31 de Octubre vigilia de Tots Sans, cuaranta vuit duros, en moneda corrent y sénse calderilla y en la sua residensia, sia ahont sia, per arrendamén de casa y herbas.
- Pagará dit masobér de párs al amo de tot grá de arésta de cada deu cuarteras cuatre, de los demés gráns y trúmfas pagará el cuárt, exeptuán la fruita que pagará la mitát, tenin obligasió de aná mantenin á sas costas alguns fruités, pero que jamay pudrá plantarne cáp al mitj del conréu.
- Pagará dit masober al Párroco lo que de costúm se li haji de dónar.
- Pagará també al Govérn los consúms y demes págos que com á personal y colono li pertáñin.
- Portará dit masober al amo cada any un parell de gallinas bonas lo dia 24 de Juliol vijilia de S. Jaume, y altre parell lo dia 23 de Setembre vijilia de la Mare de Deu de la Mersé que són los sáns patrons del amo y de la mestresa.
- Es oblogasió del masobér el espallofár el blatdemoro y també el engrunarlo, recullinlo com los demés gráns y portaro tot al grané del amo, y te la obligasió també de vendrer tots los fruits del amo cuan li ordéni y portarlos á S. Quirse si es que si vénguin y luego de cobráts portarli lo import á la sua habitasió sia ahont sia al igual que lo arrendament.
- Es obligasió del masober el mantenir réchs, márjes y camins á ús y costúm de bon pajés.
- Si se fan obras en la finca lo masobé fará fráncas cada any sis juntas ab la carreta, pero si no sen fán caducan.
- Es obligasió del masobér el vijilár el bósch y de donár al Guarda avís de tot lo que sápiga y observi, y també te obligasió de prestarli ajúda sempre que combinga ó li reclámi, y també de mantenirlo y donarli acullimén sempre que hi pássi.
- Es obligasió del masobér el fangár ab fángas com actualmén se practica y no ab aradas de noba invensió cada cuatre añys la terra del quintá, esto es poch més ó menos la cuarta párt per añy, y si algún añy ne deixa alguna párt sens fangár ó que en lloch de fangár lláura sense llisensia del amo pagará á mitjas del esplét quen aurá tret, y per est sol fet quéda já ara per allaboras desnonát.
- No podrá dir masober en ocasió alguna esglevár hérms sense llisensia del amo, reservanse lo dit amo el rómprer ó fér rómprer á qui ben vist li siga, y si en alguna ocasió se fésen rompúdas y éstas no quédan quintá pasáts los cuatre anys será obligasió del masobér el sembrári trapadella pagánse éll la llabó y quedánse també los fruits de dita trapadella que deurá gastarla per lo bestiá de la masobería.
- No podrá dit masobér de ningun modo en lo añy que siga ó haji desnonat esto es lo istiu antes de desocupár la masoberia plantár lo hort de secá de ninguna plánta, sinó que lo deixará gurét com li correspón per el masobé que entrará.
- Tampoc podrá dit masober en lo añy de marxár, restoblár més que la mitát dels guréts de segon any, dexán la altre mitát per el masobé que entrará.
- Es obligasió de amo y masobér el dárse despedimén antes del dia quinze de Agost del any antes del de haber de desocupár la masobería.
Amo y masobér nos obliguém á cumplir fielment tots los páctes já sitáts baix obligació de tots nostres béns mobles é inmobles, y per cualsebol cosa ó dubte sobre la interpretasió de lo contingut en est papé de arrendament ó diferensia que se susités entre els dos, desde ara nos subjectém al fállo de amigables componedórs posáts un per párt y estos que nómbrin el tersé en cás de no saberse entendrer, per evitár de esta manera gastos y la intervensió judisiál á la cual desde ara espontaneamén renunsiém.
Adicional:
Si el amo en alguna ocasió fés ús del drét que se reserva en el pácte 13, de fer romper algún tros de la heratát, deurá abonár al masober lo perjudisi que li ocasiono per la falta de herbátges que la rompúda li quités, y á proporsió del arrendamén espresát.
Vich 9 de juliol 1895
Signen: Jaume Miró i Pedro Basagaña
document original
