L’any 1908, amb motiu de l’Exposició Hispano Francesa que s’havia de celebrar a Saragossa, una colla de personalitats locals lligades al catolicisme aragonès i encapçalades per l’industrial José Maria Azara va encarregar a l’aleshores acabat de titular arquitecte Josep Maria Pericas la construcció d’un pavelló temporal per exposar material religiós dedicat a la Verge Maria, en el marc de la secció d’Art Religiós dins la gran mostra d’Art Retrospectiu que va tenir la seu principal en el museu de Belles Arts.
El projecte plantejava una obra provisional pensada per una durada de només cinc mesos, un període de temps que s’ajustava aproximadament a la durada de la mostra hispano-francesa.
La seva construcció es va fer en dos mesos, i cal destacar la seva rellevància arquitectònica perquè avança el trencament amb el modernisme a Catalunya, donant pas al noucentisme. Es va inaugurar l’agost de 1908, i es va ubicar a la confluència dels actuals carrers Mefisto y Canalejas de la capital aragonesa.
Estructuralment, destacava per la seva senzillesa, i una evident intenció de recrear un temple romànic: campanar, nau central, laterals i absis. La façana tenia una alçada de 26 metres. En conjunt l’edifici destacava per la seva blancor, complementada amb ceràmica de color verd. Els vitralls, banderes, esgrafiats i altres elements decoratius també eren obra de Pericas.
En el seu moment, el resultat fou molt ben valorat per la seva capacitat de combinar la inspiració en la tradició i l’encertada adequació al seu temps.
Una vegada finalitzada l’exposició, l’edifici fou enderrocat.
Del sostre de les diferents sales del pavelló hi penjaven banderes marianes dissenyades pel mateix Pericas, i cada una d’elles dedicada a una Mare de Déu diferent. D’aquestes banderes se’n va editar una col·lecció de postals.
postals
imatges
detalls de l’interior
plànol exposició
