Josep Maria Pericas Morros va néixer a Vic el 27 d’agost de 1881, fill de Josep Pericas Comella i Carme Morros Gomis.
El seu pare va ser cofundador de la societat mercantil “Pericas, Boixeda, Reixach i Companyia”, que gestionava la fàbrica de cotó de la colònia La Coromina de Torelló i un salt d’aigua per generar electricitat a Sant Quirze de Besora. La família residí a Manlleu fins al 1870, quan es traslladaren a Vic, on va néixer Josep Maria. Tenia tres germans: Montserrat (1864), Joaquím (1869) i Lluís (1873).
Amb tan sols quatre anys (1885), Josep Maria va quedar orfe de pare. La seva mare, tot i trobar-se de sobte sola i al capdavant de la família, va continuar gestionant la colònia i mantenint la residència principal a Torelló, a la casa gran de La Coromina.
El 1898 va ingressar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1906.
El 1914 es va casar amb Josefa Soler, de Vilanova i la Geltrú. La parella va tenir tres fills: Montserrat (1919), Núria (1924) i Josep Maria (1924). Van establir la seva residència a Barcelona, però cada estiu passaven tres mesos a La Coromina de Torelló.
Pericas era un home auster i profundament religiós. El 1912 va ser nomenat arquitecte diocesà de Vic, i el 1915 esdevingué arquitecte oficós de Montserrat.
La Guerra Civil Espanyola va marcar un punt d’inflexió en la seva vida. Va haver-se d’amagar en 14 cases diferents, ja que la CNT i la FAI havien confiscat les propietats familiars a Torelló i Barcelona, i les fàbriques havien estat col·lectivitzades. Finalment, va aconseguir fugir en un vaixell que el portà a Marsella.
Després de la guerra, va trobar moltes dificultats per reprendre la seva activitat professional. Va ser destituït del càrrec d’arquitecte municipal de Vic a causa de la seva enemistat amb l’alcalde Manuel Riera Comella. A més, no va poder participar en les obres de restauració de la catedral de Vic, malgrat que aquest encàrrec li hauria correspost com a arquitecte diocesà, a causa de l’oposició del mateix alcalde.
En el període de postguerra, Pericas es va dedicar principalment a la restauració d’esglésies, sobretot a la diòcesi de Vic. Aquestes tasques contrastaven amb la quasi absència de projectes privats, més enllà d’obres menors, algunes de les quals eren per a familiars.
Josep Maria Pericas Morros va morir a Barcelona l’1 d’abril de 1966, a l’edat de 84 anys.
Font: Josep Maria Pericas Morros 1881-1966 Arquitecte, de Arquitecte, d’Aleix Catasús Oliart i Josep Maria Claparols Pericas (2019).
