La principal característica de l’arquitectura de Josep Maria Pericas va ser el seu profund interès per l’art romànic. De petit, va participar en diverses excursions que li van permetre descobrir castells i esglésies abandonades. Va aixecar plànols, va dibuixar arcs, pilars, capitells, pintures i elements de ferro, tots ells materials que més tard va incorporar als seus dissenys arquitectònics.
L’interès va anar creixent fins al punt que el seu principal projecte, durant molts anys, va ser l’estudi de les cases fortes de la comarca d’Osona, que volia convertir en el llibre Les Fortificacions Feudals d’Ausona.
Des de jove, Pericas va mostrar una gran afició per les excursions. Des de Torelló, organitzava sortides per explorar els racons més amagats de la comarca amb amics com Ramon Soler Vilabella, Darius Vilàs o Ramon d’Alòs i Moner.
A Barcelona, on va arribar l’any 1897 per continuar els seus estudis de batxillerat i més tard la carrera d’arquitectura, Pericas no va abandonar la seva passió per l’excursionisme. L’any 1902, va ser un dels fundadors de l’Acadèmia d’Arquitectura, una entitat formada per alumnes d’arquitectura amb la finalitat de documentar gràficament els monuments i elaborar un arxiu sobre el patrimoni medieval de Catalunya.
La primera excursió documentada en què Pericas va participar va ser el 1900, a Les Agudes, en una sortida que va durar quatre dies. Ja aleshores, portava una llibreta on anotava tot allò que li cridava l’atenció: capitells, inscripcions, elements de ferro, així com diversos elements de la natura com flors, plantes i ocells. Molts dels dibuixos realitzats en aquesta època li van servir més endavant com a base per als seus dissenys arquitectònics.
Entre els anys 1904 i 1905, Pericas va realitzar diverses excursions amb els seus companys de l’Escola d’Arquitectura al Pirineu (l’Empordà, el Vallespir, el Conflent i la Vall d’Aran). A la tornada, va ser convidat a impartir conferències al Centre Excursionista de Catalunya, a la secció de Belles Arts de la Congregació Mariana i al Temple Romà de Vic, convidat pel Centre Excursionista de Vic.
Un dels projectes que va captivar més la seva atenció i en què va invertir una gran quantitat d’esforços va ser la redacció d’un llibre sobre els castells i cases fortes d’Osona. Aquest projecte pretenia oferir una visió inèdita de l’arquitectura civil i militar d’aquest antic comtat català.
El seu enfocament superava els estudis tradicionals, sovint centrats en l’arquitectura religiosa. A més de l’aspecte arqueològic i artístic, Pericas volia aprofundir en la història dels llinatges que havien fundat els castells i cases de la comarca. El projecte incloïa plans i alçats dels castells, recreacions de mobiliari i elements decoratius, els escuts dels senyors feudals, així com un rigorós estudi documental d’aspectes històrics.
L’any 1915, el torellonenc Francesc Xavier Vergés, amic de Pericas, va veure el material acumulat per l’arquitecte, guardat al segon pis de la Torre Nova de la Coromina. Vergés va deixar constància de la seva impressió amb aquestes paraules:
“Va ensenyar-me la seva obra predilecta, aquella on ell hi ha vessat tots els seus amors, allà on hi ha posat la seva ànima d’home de ciència i d’artista consumat, la col·lecció ja gairebé completa dels castells i cases feudals de la comarca de Vic. Fa un grapat d’anys que hi treballa i pensa continuar-hi. Serà una obra, orgull de la nostra arquitectura nacional! Ell ha anat furgant… furgant en la terra dura dels enrunats castells, i n’ha anat extraient de les seves entranyes trossos de ceràmica, de monedes, de segells, que ha anat recopilant i classificant curosament. A cada nou projecte que m’ensenyava, anava quedant jo més absort… Quants i quants pergamins ha hagut de regirar per documentar-se sobre aquest o aquell objecte que ha trobat, sobre tal o qual escut o inscripció, sobre tal o qual nom de castell, avui ja completament metamorfosejat sota l’implacable rodar del temps!”
Gràcies a les fitxes conservades a l’Arxiu Pladevall de Taradell, podem conèixer la primera fase del mètode de treball de Pericas, que era essencialment descriptiu. En les seves visites als castells, es feia acompanyar per algun veí de la zona. Un cop al lloc, realitzava tasques d’arqueologia, documentava el que considerava més rellevant, aixecava plànols i interpretava el context històric. El llibre també incloïa la història dels llinatges i altres materials gràfics obtinguts dels arxius. Segons va dir el mateix Pericas anys després, havia arribat a reunir més de 6.000 fitxes.
Malgrat que el projecte estava força avançat i ja havia estat pactada la seva publicació amb la impremta Oliva de Vilanova, el llibre mai es va arribar a imprimir. La mort de Ramon de Vilanova, el seu propietari, assassinat per anarquistes a la Via Laietana el juliol de 1936, i la crema de part de l’arxiu de Pericas a la Torre de la Coromina per revolucionaris a Torelló van truncar definitivament el seu somni de publicar aquesta obra.
Font: Josep Maria Pericas Morros 1881-1966 Arquitecte, de Aleix Catasús Oliart i Josep Maria Claparols Pericas (2019)
