ELS GOIGS DEL BISBAT DE GIRONA: presentació i contingut

presentació

Els goigs són composicions poètiques de caràcter popular que, durant segles, han estat cantades pel poble en festes majors, aplecs d’ermita i diades assenyalades, especialment en acabar la missa en honor al patró o a llaor d’una Mare de Déu. Aquesta tradició musical està profundament arrelada a casa nostra i constitueix el gènere literari i musical més important dels Països Catalans durant cinc segles.

La seva finalitat principal és expressar gratitud pels béns rebuts o servir com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. En molts pobles, fins i tot els enterraments acaben amb el cant dels goigs, simbolitzant, d’alguna manera, el pas entre els dos mons.

D’altra banda, el terme goigs també fa referència als impresos en què aquestes poesies són publicades. Se’n tenen registres des del segle XVI, i solen ser fulls senzills d’aproximadament 30 × 20 cm. La seva composició tipogràfica ha variat poc al llarg dels segles.

Aquests impresos comparteixen diversos elements característics, com ara la capçalera, el gravat, l’ornament, l’orla, el text, el corondell, la partitura musical, l’oració, la nota i, en alguns casos, un retall d’història al dors.

No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi -o no hagi disposat fins a temps recents- de goigs impresos propis, que es canten el dia de la festa.

Cal destacar que la gran majoria de goigs són obra d’autors populars.

Per saber com s’imprimien els goigs, en aquest enllaç es pot veure un excepcional reportatge sobre la històrica Impremta Anglada de Vic, on Llucià Anglada explica tot el procés d’edició.

el bisbat de Girona

En aquest apartat trobarem una recopilació de Goigs originals del BISBAT DE GIRONA. Cal recordar que des de l’any 2003 són tretze les divisions administratives de la demarcació episcopal d’aquest bisbat, anomenats arxiprestats, amb un total de tres-centes vuitanta parròquies i vint santuaris (informació any 2025):

ARXIPRESTAT DE GIRONA-SALT, amb 21 parròquies i 3 agrupacions
ARXIPRESTAT DELS ÀNGELS-LLÈMENA, amb 31 parròquies i 3 agrupacions
ARXIPRESTAT DE LA TORDERA , amb 10 parròquies, un annex i 3 agrupacions
ARXIPRESTAT DEL MARESME, amb 11 parroquies i 3 agrupacions
ARXIPRESTAT DE L’ALT EMPORDÀ INTERIOR, amb 72 parròquies, 1 annex i 3 agrupacions
ARXIPRESTAT DE L’ALT EMPORDÀ MARINA, amb 22 parròquies, 1 annex i 1 agrupació
ARXIPRESTAT DEL MONTGRÍ-LA BISBAL, amb 53 parròquies, 2 annexos i 3 agrupacions
ARXIPRESTAT DE LA COSTA BRAVA CENTRE, amb 21 parròquies, 2 annexos i 4 agrupacions
ARXIPRESTAT DE L’ALT FLUVIÀ, amb 43 parròquies, 3 annexos i 4 agrupacions
ARXIPRESTAT DE BANYOLES, amb 42 parròquies, 2 annexos i 1 agrupació
ARXIPRESTAT DEL TER-BRUGENT, amb 17 parròquies i 2 agrupacions
ARXIPRESTAT DE LA SELVA, amb 11 parròquies i 1 agrupació
ARXIPRESTAT DE FARNERS-MONTSENY, amb 26 parròquies i 2 agrupacions

La primera notícia que a Girona hi havia seu episcopal la conté una carta del Papa Innocenci I, escrita entre els anys 397 i 400. La presència de cristians a Girona pot datar, per les restes arqueològiques, de finals del s. III. Des de principis del segle IV veneraven el màrtir Feliu, titular de l’església que en temps visigòtics fou seu del bisbe.

L’extensió de la diòcesi en època romana i visigòtica degué comprendre només una part del territori que ha tingut assignat des dels temps carolingis, atesa l’existència del Bisbat d’Empúries. Aquests límits han estat, al nord, els Pirineus fins al pic de Bastiments, la divisòria d’aigües entre la vall del Ter (Bisbat de Vic) i la del Fluvià (Bisbat de Girona), fins al Collsacabra i el Far, les Guilleries i el Montseny (conca de la Tordera) i la banda que mira al mar de la serra de Montnegre fins a Arenys de Mar i Torrentbó, inclusivament.

A conseqüència del concordat de 1953, que establia l’adequació de les diòcesis a les províncies, el 1957 hom retocà els límits diocesans, la vall de Camprodon fou agregada al Bisbat de Vic, la parròquia d’Arenys de Mar passà a Barcelona –i fou restituïda el 1978– i la parròquia barcelonina de Riells del Montseny començà a formar part del Bisbat gironí

Tot i que tradicionalment el patró de la diòcesi és sant Narcís, la figura més important dels orígens del Bisbat és sant Feliu. També, la diòcesi venera, com a sants nascuts dins de les seves terres, Dalmau Moner i Salvador d’Horta, tots dos naturals de Santa Coloma de Farners.

detall per municipi de Goigs del bisbat de Girona