Ara d’altar, provinent de Sant Pere de Casserres, a Les Masies de Roda
Autor: anònim
Any: segle VI (?), reutilitzada el segle XI
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic
Material: marbre
Pedra rectangular de marbre blanc força malmesa, amb els cantells trencats per diferents llocs i especialment on queda afectada tota la motllura d’un dels laterals menors. A més, fou retallada geomètricament i substituïda la motllura d’un dels costats llargs per una imitació obrada amb calç.
Cal esmentar que en la banda afectada s’aprecia una franja plena de marques de picot. L’ara presenta grafits a la motllura on es poden llegir diferents noms, encara que alguns d’ells són difícils d’interpretar: «RODULFO, EVIDARDUS, ERACLIUS PBR., DANIEL PBR., BORESINDUS, CENDEVIRA, ATTO PBR., OLIBA, BANAFIA, MAFREDUS, ADOVISUS, VIRGILIUS, SENDIMIRUS, SAVERIDUS UNA CUM UXORE CUM FILIUS, ARIELA CUM UXORE, TRASOVADUS CUM UXORE, AVAT CUM UXORE, ESCLUVA CUM UXORE, BEAT, SUNIFREDUS», etc.
Va passar a formar part del Museu Episcopal de Vic l’any 1918. Encara que no es pot precisar cap cronologia exacta, la seva tipologia s’enquadra en un període paleocristià. Així i tot, per paral·lelisme i tipologia es pot situar entre els segles IV i VI.
