Ara d’altar, provinent de Sant Pere de Casserres, a Les Masies de Roda
Autor: anònim
Any: segle VI (?), reutilitzada el segle XI
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic
Material: marbre
Mides: 81 x 63 x 8 centímetres
L’ara d’altar del monestir de Sant Pere de Casserres es conserva actualment al Museu Episcopal de Vic, on ingressà l’any 1918. És una peça excepcional, tant per la seva antiguitat com per les inscripcions que encara conserva, i constitueix un dels testimonis més antics del cristianisme conservats a Catalunya.
Es tracta d’una pedra rectangular de marbre blanc, força malmesa pel pas del temps. Presenta diversos trencaments als cantells i, en algun moment de la seva història, fou retallada per adaptar-la a un nou ús. Un dels costats llargs va perdre la motllura original, que posteriorment fou reconstruïda amb morter de calç. En aquesta mateixa banda encara són visibles nombroses marques de pic, testimoni de les modificacions que experimentà la peça.
L’element més destacat són els grafits gravats sobre la motllura. S’hi poden llegir nombrosos noms de persones, alguns acompanyats del títol de prevere (PBR.) i d’altres seguits de l’expressió «amb la seva esposa» o «amb els seus fills». Entre els noms identificables hi figuren, entre d’altres, Rodulfus, Evidardus, Eraclius, Daniel, Atto, Oliba, Sunifredus i Boresindus. Aquestes inscripcions constitueixen un valuós testimoni de les persones vinculades al temple o que hi feren alguna ofrena al llarg dels segles.
Tot i que no es coneix amb exactitud la data de la seva fabricació, les seves característiques formals i els paral·lelismes amb altres peces semblants permeten situar-la dins el període paleocristià, probablement entre els segles IV i VI. Això significa que és molt anterior a la fundació del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres, consagrat l’any 1053, fet que fa pensar que l’ara podria procedir d’un temple cristià anterior o bé que fou reutilitzada en època medieval.
