el conjunt funeràri d’Ermessenda de Carcassona
Autor: la figura jacent gòtica s’atribueix a Guillem Morella, i el sarcòfag romànic es desconeix l’autor
Any: la figura gòtica és del segle XIV, i el sarcòfag romànic del segle XI
Ubicació: capella lateral de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, a la catedral de Santa Maria de Girona
Mides: aprox. la figura jacent té una llargada de 1,75 metres, i el sarcòfag 210 x 80 x 75 centímetres
Tècnica: sarcòfag romànic de pedra amb restes de policromia i escultura jacent gòtica d’alabastre
Poques figures femenines han exercit una influència tan decisiva en la història de la Catalunya medieval com Ermessenda de Carcassona (972-1.058). Comtessa de Barcelona, Girona i Osona, governà durant dècades amb una personalitat excepcional, impulsà la reforma de l’Església, protegí nombroses fundacions religioses i exercí un paper determinant en la consolidació dels primers comtats catalans. El principal testimoni material que avui ens recorda la seva figura és l’excepcional conjunt funerari conservat a la Capella de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de la catedral de Girona.
En els darrers mesos de la seva vida, Ermessenda es retirà als seus dominis de Sant Quirze de Besora. Hi redactà el seu darrer codicil i morí l’1 de març de 1058, en una residència situada prop de l’església de Sant Quirze i Santa Julita. Resulta especialment significatiu que una de les dones més influents de la Catalunya medieval acabés els seus dies al Bisaura abans que les seves despulles fossin traslladades a Girona, on reposen des de fa gairebé un mil·lenni.
A primera vista, el visitant queda captivat per la bella figura jacent d’alabastre que representa la comtessa estirada damunt el seu sepulcre, amb les mans delicadament creuades sobre el pit, el cap recolzat damunt un ric coixí i el ceptre comtal als seus peus. Es tracta d’una refinada escultura gòtica atribuïda a Guillem Morell, executada l’any 1385 per iniciativa del rei Pere III el Cerimoniós.
El veritable tresor del conjunt es troba just al darrere de la figura jacent. Es tracta del senzill sarcòfag romànic de pedra que va acollir les despulles d’Ermessenda després del seu trasllat des de Sant Quirze de Besora a la catedral de Girona. Aquesta peça, aparentment austera, constitueix un dels sepulcres comtals més antics conservats a Catalunya i és, sens dubte, l’element de més transcendència històrica de tot el conjunt funerari. La seva tapa a doble vessant conserva encara una decoració pictòrica excepcional, formada per franges verticals de color grana sobre un fons daurat, una policromia romànica que ha sobreviscut durant prop d’un mil·lenni i que converteix aquest sarcòfag en una peça gairebé única.
Per voluntat de la mateixa comtessa, el seu enterrament fou situat inicialment a la galilea de la catedral romànica de Girona, on romangué durant més de tres-cents anys. L’any 1385, el rei Pere III el Cerimoniós ordenà traslladar-lo a l’interior del temple i protegir-lo amb un nou monument funerari gòtic. Paradoxalment, aquesta decisió contribuí a preservar el sarcòfag original, que quedà ocult sota la nova estructura durant gairebé sis segles. Quan el sepulcre fou obert amb motiu de les intervencions arqueològiques efectuades l’any 1982, es va poder comprovar que el primitiu taüt de pedra encara es conservava sota el monument gòtic, fet que va permetre recuperar una de les peces més valuoses de l’art funerari romànic català.
El conjunt que avui es pot contemplar a la Capella de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista és, precisament, el resultat d’aquesta llarga evolució històrica. D’una banda, la solemne figura jacent gòtica, concebuda per exalçar la memòria de la comtessa segons els gustos artístics del segle XIV; de l’altra, el discret sarcòfag romànic que realment va acollir les seves restes i que constitueix un testimoni excepcional de la Catalunya del segle XI.
