Així ens ho explica l’ermità, en Jordi Cervera, en el seu bloc: «El bar del Santuari de Bellmunt és reduït i molt acollidor. Té el sostre de volta catalana de maó pla i al costat de la barra hi aflora la roca viva sobre la qual està construït tot el santuari. El recinte del bar té taules per a 26 persones i comunica amb una altre dependència, prop de la cuina i amb llar de foc, on hi ha una altra taula per a 8 persones. És el que en diem la taula de la cuina. Aquest lloc és molt desitjat sobretot a l’hora d’esmorzar, fins al punt que hi ha gent que s’espera fins que hi ha lloc en aquesta taula.»
Realment és un espai amb un encant difícil d’explicar. La calidesa de la llar de foc, l’ambient tranquil i les converses que s’hi comparteixen el converteixen en un dels racons més entranyables del santuari. I si, a més, tens l’oportunitat de fer-la petar una estona amb en Jordi, l’experiència encara és més gratificant.
Però hi ha un altre detall que no passa desapercebut. Si ens fixem en els antics cairons del terra, descobrirem que molts d’ells presenten unes curioses marques ratllades que desperten inevitablement la curiositat del visitant. N’hi ha una bona colla que porten marques diferenciades, i per sobre de tots, un amb la marca d’un signe marià.
Recordo perfectament la primera vegada que em vaig fixar en aquesta curiosa particularitat que presentaven alguns cairons dels terres interiors de les cases de pagès. Va ser mentre estava immers en la geolocalització de les masies del Vidranès. En arribar a Palou Gros, una magnífica casa de pagès que els seus propietaris, la família Font de Torelló, estaven restaurant amb molt d’encert, em van convidar amablement a visitar-la.
En una de les estances en obres em van mostrar un conjunt de cairons molt antics. Molts conservaven encara la marca dels quatre dits del terrissaire lliscant sobre l’argila fresca, i no n’hi havia cap d’igual. N’hi havia un amb uns números gravats que semblaven correspondre a una suma i fins i tot un altre amb la petjada d’un gos. Em van explicar que antigament alguns terrissaires marcaven els cairons per identificar-ne l’autoria. Aquell dia vaig descobrir una curiositat que em va semblar realment fascinant.
La sorpresa va arribar uns mesos més tard. Després d’un agradable dinar a la sala de la taula de la cuina del Santuari de Bellmunt, em vaig fixar en el terra i vaig comprovar que una bona colla de cairons presentaven també marques diverses, la majoria traçades amb els dits de la mà. En comentar-ho amb en Jordi, encara em va ensenyar un cairó molt especial, gravat amb una clara representació mariana que sembla fer referència al mateix santuari i a la Mare de Déu de Bellmunt.
Amb el pas del temps, però, he anat descobrint que aquesta particularitat és més habitual del que em pensava. Moltes cases de pagès conserven encara cairons amb aquest tipus de marques, fet que converteix aquella primera sorpresa en una interessant mostra dels costums i de l’ofici dels antics terrissaires.
