MOLINS FARINERS: el molí del Salt, al riu Ges

Molí fariner situat al costat del Salt d’aigua del Molí. L’any 1921, dins el volum IV de la Guia del Ripollès, Cèsar August Torras descrivia així aquest paratge: «Bell saltant de la resclosa del molí del Salt. Cau el riu, en forta embranzida, del cim d’uns grans balsos de penya, rebotent contra la roca llençant blanc escumeig y boirim d’espurnes. S’enclou en una pregona gorga. L’envolt de les roques està cobert de verdor».

A dalt del salt encara es poden veure els forats de l’antiga presa, que desviava l’aigua cap al molí, construït en els relleixos de la mateixa cinglera. El molí aprofitava tot aquest desnivell fins a arribar al carcabà, a tocar del riu. No necessitava una gran bassa: l’aigua es captava directament abans del salt i, gràcies al fort desnivell, podia ser aprofitada en el seu recorregut. Encara es poden observar al llit del riu diversos encaixos on s’ancorava l’antiga presa.

Sens dubte, el Salt del Molí, o Molí del Salt, continua essent un lloc molt visitat pels excursionistes. És un indret bonic, no només pel salt d’aigua, sinó també per les restes d’aquest molí que, ja als anys cinquanta del segle XX, es trobava en ruïnes.

Segons Torras: «Molí del Salt, al peu del engorjat. Ofereix bell y pintoresc aspecte. Davant del molí s’atravessa’l riu. Aquest se llença impetuós en avall, en un saltant de 30 metres, amagant-se engorjat entre balsos de penya que li deixen tot just pas pera estimbar-se».

Avui unes passeres travessen el Ges des del molí, i un caminet s’enfila de manera molt directa fins a la pista de Vidrà a Salgueda. Abans, però, no era així. A sota del molí, un xic més avall de l’actual passera, es travessava el riu —encara s’hi veu una paret de pedra seca— i el camí ral continuava per la riba del Ges fins a trobar el Pas de Degollats, on es veia obligat a guanyar alçada per superar la cinglera. Aquest era el camí que feien els pagesos amb els animals de bast per arribar al molí des del cantó de Degollats i la Vall.

El sistema hidràulic del molí era especialment interessant, ja que l’aigua, una vegada aprofitada, podia continuar el seu recorregut i ser utilitzada successivament en altres petits molins abans de retornar al Ges.

L’any 1951, l’excursionista Ramon Vinyeta explicava un curiós fenomen que l’erosió de l’aigua havia causat en aquest indret, on encara es poden observar les restes d’un antic meandre que el mateix Ges va anar modificant amb el pas dels anys: «és a dir, el riu mateix, amb un treball d’erosió de segles, s’obrí un nou i més dreturer camí en eliminar amb les seves constants envestides la barrera muntanyosa que l’obligava a revoltar, i a això es deu l’existència de la cascada, per on el riu salva en escassa distància el desnivell de quaranta metres, quan abans en necessitava un recorregut superior als tres-cents».

Consta en el llibre d’amillaraments de la Vola de l’any 1851.

Ubicació:

riu Ges

Terme Municipal:

Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 443666

Y: 4662655

Altitud:

819 metres