CREUS I PEDRONS: Puig de les Tres Creus, a Torelló

El Puig de les Tres Creus també anomenat Puig de la Guàrdia (577 m.) és el punt més alt d’un territori anomenat dels Comuns per ser una empriu que el podien utilitzar com a pastura els municipis de Torelló, Sant Pere i Sant Vicenç. Els arrendadors havien de signar un albarà d’arrendament on, a part de comprometre’s a tractar correctament el terreny, deixava clar que la plana més propera al Santuari quedava exclosa del tracte en atenció i reverència a la capella de Rocaprevera.

Més endavant el Municipi de Torelló traspassà els Comuns a mans particulars.

A Torelló, sembla ser que ja a l’any 1686 es feia un via crucis que, sortint de l’Església parroquial, seguia les estacions en direcció a Rocaprevera, acabant al cim del puig de les Tres Creus on es beneïen les creus i les terres del terme.

La primera noticia fiable es de l’any 1736 on els obrers parroquials Daniel de Parrella, Onofre Feu i Feliu Arau donen comptes de l’administració i fan constar que han pagat uns diners per, entre altres coses, fer adobar lo Padró del Puig de les Tres Creus.

Si a l’any 1736 les creus eren ja velles i s’havien d’adobar, podríem situar la seva col∙locació vers l’any 1686 en què es va construir la Font del Raig amb la creu de ferro al damunt i això explicaria que hi hagués una estació del via crucis a la Font i les tres creus com a estació final.

Una altra noticia, l’any 1890, parla d’una nova reparació que s’hagué de fer, consistent en la col∙locació de dues creus de ferro noves. L’ermità Pere Subirachs pagà 27,75 pessetes per aquesta obra.

Arribem a l’any 1913 quan es complien 1600 anys de l’edicte de Milà. Aquesta efemèride coneguda com les Festes Constantinianes fou molt celebrada arreu de la cristiandat.

A Torelló, en una reunió d’autoritats i feligresos duta a terme a la rectoria per parlar de les Festes, sorgí per part del mestre Josep Aguilar i Vallbona la idea de substituir les velles creus per unes de noves. Aquesta proposta fou molt ben acceptada i es posà fil a l’agulla.

L’arquitecte del Bisbat Josep Maria Pericas i Morros portà la direcció de l’obra que va consistir en la col·locació de tres creus gregues de ferro forjat situades damunt d’uns pedestals de pedra picada. La central, notablement més gran, porta les lletres alfa i omega penjades d’uns braços laterals. Al pedestal del mig hi ha gravades les dates dels anys 313 i 1913.

Aquesta reforma es va finançar mitjançant una subscripció popular amb un cost de 1.825 pessetes.

La solemne inauguració es va fer el 28 de desembre de 1913, amb una funció a Rocaprevera on predicà mossèn Lluís Vinyes, de Vic i una processó concorregudíssima que, amb gran fervor popular, sortí del Santuari i acabà al cim del puig on el rector mossèn Pladelasala va fer la benedicció de les noves creus.

Malauradament durant l’inici de la Guerra Civil, l’any 1936, les creus van ser dinamitades i les restes escampades a la falda del puig. Acabada la guerra es van poder recuperar les creus de ferro i l’any 1941 es van tornar a reconstruir al mateix lloc. Les pedres no es van poder recuperar totalment i els pedestals es van fer amb elements originals i peces noves, quedant notablement més baixos que els del 1913.

L’any 1973 es produí una molt bona notícia per Torelló. Després d’unes gestions iniciades feia uns anys, la família Font de Barcelona, propietària del bosc dels Comuns, va fer donació del puig de les Tres Creus al municipi de Torelló. Aquesta família, vinculada a Torelló, sempre va demostrar molt bona disposició al diàleg.

Un any després, el 1974, amb motiu de les Festes del Cinquantenari de la construcció del nou santuari de Rocaprevera, es va creure oportú fer una millora del coronament del puig, l’ancoratge de les creus i l’arranjament dels camins d’accés.

Les obres van ser dirigides per l’arquitecte conservador provincial de monuments Sr. Camil Pallàs. Es va consolidar el mirador amb un mur de mamposteria de contorn irregular. La terrassa està envoltada per una barana de ferro forjat de secció circular sustentada per unes pilones de pedra. Hi ha dues escales d’accés una pel cantó de llevant i l’altra pel de ponent. Les tres creus estan situades sobre una base de dos esglaons que serveixen de banc.

L’artista forjador Joan Balaciart va restaurar gratuïtament les creus i va fer la barana de ferro forjat, mentre que una colla de pagesos del terme va dur a terme una neteja de tot el bosc de la falda dels Comuns i l’arranjament del camins que menen al cim del puig. Hem de recordar que la Mare de Déu de Rocaprevera sempre ha estat patrona de Torelló, però especialment de la pagesia de la contrada.

La inauguració es dugué a terme el diumenge 15 de setembre de 1974 i va estar presidida per nombroses autoritats entre elles el president de la Diputació Sr. Joan Antoni Samaranch i el bisbe de Girona, el convilatà Mons. Jaume Camprodon. Una nombrosa gentada s’aplegà al cim del Puig de les Tres Creus per assistir a aquesta cerimònia i veure la col∙locació de l’última pedra.

Posteriorment s’afegí a la terrassa una rosa dels vents circular de ceràmica policromada.