L’església de Sant Romà d’Aranyonet s’aixeca al petit nucli d’Aranyonet, al municipi de Gombrèn, en un indret solitari i envoltat de boscos que encara conserva l’encant dels antics pobles de muntanya. Tot i l’estat d’abandonament que presenta actualment, continua essent un valuós testimoni de més de mil anys d’història.
El lloc d’Aranyonet apareix documentat per primera vegada l’any 982. Com a parròquia, ja consta l’any 1011 entre les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll, dins la diòcesi de la Seu d’Urgell. Aquesta vinculació amb el gran monestir ripollès es mantingué durant segles i donà lloc a un llarg conflicte jurisdiccional quan, a finals del segle XVI, es creà el bisbat de Solsona. Els nous bisbes reclamaren la jurisdicció sobre diverses parròquies, entre elles Aranyonet, Borredà, Obiols, Sorba i Sant Cugat del Racó, però l’abat de Ripoll s’hi oposà fermament. El litigi es prolongà fins ben entrat el segle XVIII, i no fou fins després de la desaparició de les senyories monàstiques, arran de l’exclaustració de 1835, que Sant Romà d’Aranyonet quedà definitivament integrada al bisbat de Vic.
La documentació conservada sobre la seva història és escassa, però tot fa pensar que la parròquia visqué una etapa de certa prosperitat a finals del segle XIX. L’any 1888 l’edifici fou objecte d’una profunda reforma que en transformà completament la fesomia. L’església fou capgirada d’orientació, desaparegué l’absis romànic que originàriament ocupava el costat de llevant —on avui s’obre la porta principal— i el temple quedà integrat en un únic conjunt arquitectònic amb la rectoria.
Malgrat aquestes importants modificacions, encara conserva diversos elements de la fàbrica romànica original. Destaca especialment el mur de migdia, on encara són visibles les restes d’un antic atri porticat amb sis arcs de mig punt, avui paredats, que constitueixen un dels elements arquitectònics més singulars del conjunt.
L’església és coronada per un senzill campanar de doble espadanya, mentre que l’entorn s’organitza mitjançant diverses terrasses i escales de pedra que s’adapten al fort desnivell del terreny.
De Sant Romà d’Aranyonet també procedeix una de les peces més destacades del seu patrimoni artístic: la Majestat romànica, conservada actualment al Museu Episcopal de Vic, una magnífica talla policromada dels segles XII-XIII que constitueix un dels millors testimonis de l’escultura romànica del Ripollès.
La devoció al seu patró també queda reflectida en els nombrosos goigs dedicats a Sant Romà d’Aranyonet, editats al llarg dels segles i testimoni d’una parròquia que, malgrat la seva situació apartada, mantingué una intensa vida religiosa i popular.
Avui, però, la visita a Sant Romà d’Aranyonet desperta sentiments contradictoris perquè resulta inevitable sentir una profunda tristesa davant l’estat de degradació que pateix aquest temple mil·lenari. Les esquerdes dels murs, l’abandó de les edificacions i el pas inexorable del temps fan témer pel futur d’un monument que forma part de la nostra història col·lectiva.
Conservar aquest patrimoni no és només preservar unes pedres antigues; és mantenir viva la memòria de les generacions que hi van viure, hi van pregar i van modelar el nostre territori. Sant Romà d’Aranyonet mereix molt més que l’oblit: mereix l’atenció i el respecte que correspon a un llegat de més de mil anys d’història.
Terme Municipal:
Aranyonet, entitat de població de Gombrèn
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 420222
Y: 4676286
Altitud:
1.081 metres



























