Frontal d’altar romànic dedicat a Sant Sadurní, provinent de l’església de Sant Sadurní de Rotgers, a Borredà
Autor: anònim, Tallers de Vic
Any: primer quart del segle XIII
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic
Mides: 89,6 x 132,5 x 3,5 centímetres
Tècnica: pintura al tremp sobre fusta d’alba
El frontal d’altar romànic de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà) és una de les peces més destacades de la pintura sobre fusta del romànic català. Datat a la segona meitat del segle XII, està realitzat en fusta policromada amb la tècnica del tremp i constitueix un magnífic exemple de l’art religiós medieval.
La composició s’organitza al voltant d’un gran Crist en Majestat (Maiestas Domini), representat dins una màndorla o aurèola mística. Amb la mà dreta beneeix els fidels, mentre que amb l’esquerra sosté el Llibre de la Vida. Originalment era envoltat pel Tetramorf, els símbols dels quatre evangelistes, dels quals només s’han conservat els dos superiors: l’àngel de sant Mateu i l’àliga de sant Joan.
Al voltant de la figura central es desenvolupen diverses escenes dedicades a la vida i al martiri de sant Sadurní, bisbe de Tolosa i titular del temple.
A l’escena superior esquerra, el sant compareix davant l’emperador Deci, assegut al seu tron. El sobirà li ofereix retre culte a un ídol pagà representat damunt un pedestal, però Sadurní es manté ferm en la fe cristiana i rebutja l’ofrena.
A la part inferior esquerra es representa el seu martiri, probablement l’episodi més conegut de la seva passió. El sant apareix lligat per les cames a un brau que l’arrossega pels carrers de Tolosa, mentre un botxí fueteja l’animal perquè continuï la seva cursa, una escena d’una gran força expressiva.
Al registre superior dret s’hi representa un dels miracles atribuïts al sant. Segons la tradició, va salvar de morir ofegades vuit persones, que apareixen emergint de l’aigua i agenollant-se en actitud d’agraïment davant el bisbe.
El compartiment inferior dret ha perdut gairebé tota la seva policromia i avui resulta impossible identificar amb certesa l’escena que hi era representada.
Malgrat aquestes pèrdues, el frontal conserva un extraordinari interès artístic. El dibuix vigorós de les figures, la intensitat dels vermells, negres i ocres converteixen aquesta obra en un dels millors testimonis de la pintura romànica catalana del segle XII.
