Petita central hidroelèctrica construïda per generar electricitat per a la casa de Milany, aprofitant el desnivell i el cabal de la riera. Funcionava com a mínim des de 1974 i era coneguda pels seus propietaris com «el Tut de Milany».
Senzilla cabanya situada al pla de Marenyol, sense cap particularitat arquitectònica destacable. El seu principal atractiu és l’entorn, amb una gran esplanada i unes magnífiques vistes sobre el paisatge del Bisaura.
Es tracta d’una capella romànica, que fa costat a la casa de pagès el Barretó, al vesant de la serra de Milany. Consta d’una nau amb volta apuntada. L’absis, separat de la nau pel presbiteri i un arc triomfal, és ornat amb una motllura quadrada i llisa. Té un gran portal adovellat a migdia, curiosament…
Ubicació: a la part alta de la riera de Milany. Sens dubte és un regal de la natura el dia que varem anar a veure aquest magnífic salt d’aigua glaçat. És cert que feia una colla de dies que les glaçades eren importants, però no és habitual ensopegar la seva característica columna de glaç tan…
Ubicació: riera de Milany Salt d’aigua d’una alçada aproximada d’entre 15/18 metres. Raconada molt bonica i arrecerada. Quan et situes a la seva capçalera, crida l’atenció la bonica plana que hi trobem. capçalera del salt
Edició de la Gaceta de Madrid -12 fulls- del dia 23 de gener de 1926 amb les resolucions del Consell de Ministres celebrat dos dies abans on apareix, signat pel rei Alfons XIII, la concessió del títol de Vila al poble de Sant Pere de Torelló. A banda del aleshores rei Alfons XIII i…
Ubicació: a la riera de Milany. Bonica fondalada on hi trobem dos salts d’aigua plegats: el de la mateixa riera de Milany i al costat, el més alt, l’abocament de la riera de Masats. El salt de la riera de Milany és d’un 20 metres. El del seu costat, de la riera de Masats, supera…
D’on ve el curiós nom d’Hierademassa? Dues antigues versions, separades en el temps, expliquen de manera ben diferent l’origen d’aquest topònim. Una història de misteris, conspiracions i venjances recuperada, en part, gràcies al manuscrit de mossèn Ignasi Viñas.
Més enllà del seu valor documental, aquesta carta ens descobreix una manera d’entendre els negocis avui gairebé desapareguda, en què la paraula donada, el compromís adquirit i l’honor d’una família eren tan importants com el mateix deute.
L’any 1917, Ferran Damians i Recoder va immortalitzar amb la seva càmera una excursió a Bellmunt des de Torelló. Les seves fotografies ens transporten a la vall del Ges de principis del segle XX i ens ofereixen un testimoni excepcional del paisatge, dels pobles i de la vida d’aquell temps.
