El comunidor de Sant Pere de Ceret és un petit cos obert als quatre punts cardinals que corona la façana de l’església. D’origen gòtic, va quedar integrat en el temple actual, construït entre els segles XVII i XVIII, i constitueix un dels elements més singulars de l’edifici.
El petit campanar de Sant Joan de l’Albera és un element singular del temple i un presumpte comunidor, tot i que la seva funció original no ha pogut ser confirmada. La seva senzilla arquitectura i la seva situació sobre l’església li donen una presència ben característica.
L’Alzina surera del mas Santol -Chêne-liège du mas Santol- és un gegant del Vallespir, amb més de 300 anys d’història i unes dimensions excepcionals. Amb els seus 21 metres d’alçada, és l’alzina surera més alta del món, un arbre monumental que ja era admirat i documentat a finals del segle XIX.
El comunidor de Santa Maria d’Agullana corona discretament la teulada de l’església amb la seva característica coberta piramidal. Petit i ben conservat, manté viu el record d’una tradició que ja trobem documentada a Agullana l’any 1723, quan encara existia un reliquer probablement exempt.
El Conjurador de Serrallonga és una peça excepcional per la seva arquitectura i pel seu emplaçament, dalt del turó que domina el poble. Les quatre obertures, orientades als punts cardinals i coronades pels evangelistes, li donen una singularitat extraordinària.
