Una antiga llegenda explica l’origen del nom del Salt de la Minyona i recorda, entre l’amor, la temeritat i la tragèdia, la història d’una jove pagesa que es va atrevir a desafiar els cingles. Una història que el temps ha convertit en part inseparable d’aquest espectacular indret.
La casa on va néixer Josep Maria Pericas es va convertir, el 1926, en una obra del mateix arquitecte. La unificació de dues cases del segle XVIII va donar lloc a una façana plenament noucentista, on destaquen la geometria, els esgrafiats i la delicada forja de la porta d’entrada.
Una petita capella del 1412, avui enrunada, que encara sorprèn pels colors de les seves antigues pintures murals. Entre la ruïna i el silenci, l’interior conserva una bellesa inesperada.
Damunt la coberta de la Seu, sobre la clau de volta del presbiteri, s’alçava aquest singular comunidor obert, sostingut per diversos puntals i cobert amb una estructura de fusta i teula. Avui desaparegut, les fotografies aèries de Josep Gaspar i Serra en conserven un testimoni excepcional.
Comunidor exempt de Sant Martí de Capsec, a la Vall de Bianya, construït entre els segles XVI i XVIII i reformat cap al 1980. De planta rectangular, amb tres costats oberts i teulada a dues aigües, conserva bona part de la seva estructura original.
Un antic campanar convertit també en comunidor, amb una complexa estructura de pedra i obertures que s’aixeca sobre la teulada de Sant Andreu de Socarrats. La data de 1688 i la conservació de les campanes deixen oberta la qüestió de si ja va ser concebut com a comunidor o si aquesta funció s’hi va incorporar posteriorment.
Un petit comunidor de torre, del segle XVII, que corona l’església de Sant Llorenç amb una arquitectura senzilla i ben definida. Les quatre obertures, orientades als punts cardinals, i la característica teulada piramidal són els seus elements més destacats.
A tocar de l’església de Sant Cebrià, aquest comunidor exempt conserva encara tota la seva essència tradicional: els quatre pilars de pedra, la coberta de teula, l’interessant embigat de fusta, els pedrissos interiors i els esglaons que hi donen accés. La consueta de 1731 ens recorda les processons i benediccions del terme que s’hi celebraven.
TÍTOL: GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE NÚRIA, VENERADA AL SEU SANTUARI DE NÚRIA I PATRONA DEL BISBAT D’URGELL DES DE 1956 ADVOCACIÓ: Mare de Déu de Núria PARRÒQUIA / CAPELLA: santuari de la Mare de Déu de Núria, a Queralbs AUTOR LLETRA: no consta AUTOR MÚSICA: no consta AUTOR DIBUIXOS: no consta IMPREMTA:…
Estendard de l’Orfeó Cirvianum de Torelló, dissenyat per Josep Maria Pericas l’any 1916. Una senyera vertical de seda i cotó, amb aplicacions de vellut, setí i fil d’or, on Pericas combina ornamentació, símbols de Torelló i referències a sant Feliu en una obra completada amb un singular suport de bronze.
