Una petita capella del 1412, avui enrunada, que encara sorprèn pels colors de les seves antigues pintures murals. Entre la ruïna i el silenci, l’interior conserva una bellesa inesperada.
Damunt la coberta de la Seu, sobre la clau de volta del presbiteri, s’alçava aquest singular comunidor obert, sostingut per diversos puntals i cobert amb una estructura de fusta i teula. Avui desaparegut, les fotografies aèries de Josep Gaspar i Serra en conserven un testimoni excepcional.
Comunidor exempt de Sant Martí de Capsec, a la Vall de Bianya, construït entre els segles XVI i XVIII i reformat cap al 1980. De planta rectangular, amb tres costats oberts i teulada a dues aigües, conserva bona part de la seva estructura original.
Un antic campanar convertit també en comunidor, amb una complexa estructura de pedra i obertures que s’aixeca sobre la teulada de Sant Andreu de Socarrats. La data de 1688 i la conservació de les campanes deixen oberta la qüestió de si ja va ser concebut com a comunidor o si aquesta funció s’hi va incorporar posteriorment.
Un petit comunidor de torre, del segle XVII, que corona l’església de Sant Llorenç amb una arquitectura senzilla i ben definida. Les quatre obertures, orientades als punts cardinals, i la característica teulada piramidal són els seus elements més destacats.
A tocar de l’església de Sant Cebrià, aquest comunidor exempt conserva encara tota la seva essència tradicional: els quatre pilars de pedra, la coberta de teula, l’interessant embigat de fusta, els pedrissos interiors i els esglaons que hi donen accés. La consueta de 1731 ens recorda les processons i benediccions del terme que s’hi celebraven.
TÍTOL: GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE NÚRIA, VENERADA AL SEU SANTUARI DE NÚRIA I PATRONA DEL BISBAT D’URGELL DES DE 1956 ADVOCACIÓ: Mare de Déu de Núria PARRÒQUIA / CAPELLA: santuari de la Mare de Déu de Núria, a Queralbs AUTOR LLETRA: no consta AUTOR MÚSICA: no consta AUTOR DIBUIXOS: no consta IMPREMTA:…
Estendard de l’Orfeó Cirvianum de Torelló, dissenyat per Josep Maria Pericas l’any 1916. Una senyera vertical de seda i cotó, amb aplicacions de vellut, setí i fil d’or, on Pericas combina ornamentació, símbols de Torelló i referències a sant Feliu en una obra completada amb un singular suport de bronze.
Actuació de Josep Maria Pericas (1924) que comprèn els dos rètols ceràmics de la farmàcia i els ferros de la porta de l’habitatge. Els plafons anuncien l’Emulsió Vergés i el Cafeïnol Vergés, amb una tipografia i un tractament ceràmic molt característics.
1945, quatre creus, un mateix model de Pericas. La de Vallirana, destinada a la Santa Missió, destaca per una particularitat que hem descobert en comparar-la amb les altres: el capitell està muntat a l’inrevés. El model fou comercialitzat per Butsems i Cia.
