– que l’abundant vegetació que hi ha, amb una atapeïda i frondosa fageda, ha canviat completament la fisonomia de tota la serra de Curull. En 40 anys els faigs han envaït completament l’entorn i actualment és impossible copsar algunes de les panoràmiques fetes aquell dia.
És a dir que, engolit pels imponents faigs que hi ha, el camí per alt s’ha perdut així com també els miradors que de ben segur hi havia a banda i banda.
Crec que el traçat que aleshores devien seguir sortint de Vidrà, va ser per la pista de Sant Bartomeu, que ressegueix per baix la riera de Sant Bartomeu, fins a la casa de Curull, des d’on s’enfilaren cap a coll de Joan.
I a partir d’aquí, tal com diu ell: Vidrà, Basa de Curull, Carena del Puig de les Àguiles, Coll de Joan, Collada de Sant Bartomeu, Collada de Bracons, Refugi de Bracons, Sant Andreu de la Vola, Collet de la Creu de Queralt, Collet de Vilafreser, Sant Pere de Torelló.
Una altre reflexió que he fet és que potser la seva primera fotografia, la de la sortida de Vidrà, no es va fer el mateix dia que la resta d’imatges, i és que el verd de la vegetació no lliga amb el d’un dia de finals de desembre quan els arbres ja fa dies que estan sense fulles i l’entorn ben sec per les glaçades. Tot és suposar.
Us convido a mirar aquestes imatges perquè compareu les del 1974 amb les actuals del 2014:
Dit i fet.
El dia 18 de maig de 2014 vaig intentar resseguir part dels racons que el dia 29 de desembre del 1974 el Sr. Camil José va fotografiar.
A banda de l’evidència pel canvi d’estació de l’any -els paisatges d’hivern fotografiats poc tenen a veure amb l’intens verd clar de la primavera que hi vaig trobar-, vaig tenir algunes dificultats a l’hora de refer el recorregut per intentar trobar els punts des d’on havien estat copsades les fotografies, principalment en els miradors de la serra de Curull.
Dues són les conclusions a que he arribat després de fer el traçat que passa per la part més alta del recorregut:
– que l’abundant vegetació que hi ha, amb una atapeïda i frondosa fageda, ha canviat completament la fisonomia de tota la serra de Curull. En 40 anys els faigs han envaït completament l’entorn i actualment és impossible copsar algunes de les panoràmiques fetes aquell dia.
– que el camí que ara hi trobem pot ser que no sigui exactament el mateix que van fer el Sr. Camil José i els seus acompanyants. La perspectiva de les fotografies que ens ha deixat, em fa pensar que el recorregut que ells van fer, estava situat a una major alçada. Per tant, o abans el camí era més amunt, o bé n’hi havia un altre que resseguia la carena per dalt la cresta.
És a dir que, engolit pels imponents faigs que ara hi ha, el camí per alt s’ha perdut així com també els miradors que de ben segur hi havia a banda i banda.
Crec que el traçat que aleshores devien seguir sortint de Vidrà, va ser per la pista de Sant Bartomeu, que ressegueix per baix la riera de Sant Bartomeu, fins a la casa de Curull, des d’on s’enfilaren cap a coll de Joan.
I a partir d’aquí, tal com diu ell: Vidrà, Basa de Curull, Carena del Puig de les Àguiles, Coll de Joan, Collada de Sant Bartomeu, Collada de Bracons, Refugi de Bracons, Sant Andreu de la Vola, Collet de la Creu de Queralt, Collet de Vilafreser, Sant Pere de Torelló.
Referent a la seva primera fotografia, la de la sortida de Vidrà, penso que no es devia fer el mateix dia que la resta d’imatges, i és que el verd de la vegetació no lliga amb el d’un dia de finals de desembre, quan els arbres ja fa dies que estan sense fulles i l’entorn ben sec per les glaçades. Tot és suposar.
Us convido a mirar aquestes imatges perquè compareu les del 1974 amb les actuals del 2014:
