Dit i fet
El 18 de maig de 2014 vaig intentar resseguir part dels indrets que el 29 de desembre de 1974 el Sr. Camil José i Guiu havia fotografiat durant la seva excursió per la serra de Curull.
Més enllà de l’evident canvi d’estació —els paisatges hivernals que ell va immortalitzar poc tenen a veure amb l’intens verd de la primavera que jo hi vaig trobar—, vaig tenir força dificultats per refer el recorregut i localitzar els punts exactes des d’on havien estat preses les fotografies, especialment als miradors de la serra de Curull.
Després de recórrer la part més alta de l’itinerari vaig arribar a dues conclusions.
La primera és que l’abundant vegetació, amb una atapeïda i frondosa fageda, ha transformat completament la fisonomia de tota la serra de Curull. En quaranta anys els faigs han envaït totalment aquest sector i avui és impossible contemplar algunes de les panoràmiques que Camil José va poder fotografiar aquell dia.
La segona és que l’únic camí que actualment hi trobem probablement no coincideix exactament amb el que van seguir el Sr. Camil José i els seus acompanyants. Per la perspectiva de les fotografies que ens ha deixat, em decanto a pensar que el seu recorregut discorria a una cota més elevada. Per tant, o bé el camí passava antigament més amunt, o bé existia un altre sender que resseguia la carena per damunt de la cresta.
És a dir, que el pas del temps i el creixement dels imponents faigs han acabat engolint aquell antic camí de carena i també els miradors que, de ben segur, hi havia a banda i banda.
Crec que el recorregut que aleshores devien seguir des de Vidrà va ser per la pista de Sant Bartomeu, que ressegueix la riera del mateix nom fins a la casa de Curull, des d’on s’enfilaren cap al coll de Joan.
A partir d’aquí, el mateix Camil José descriu l’itinerari de la següent manera:
Vidrà, Bassa de Curull, Carena del Puig de les Àguiles, Coll de Joan, Collada de Sant Bartomeu, Collada de Bracons, Refugi de Bracons, Sant Andreu de la Vola, Collet de la Creu de Queralt, Collet de Vilafreser i Sant Pere de Torelló.
Una altra reflexió que em vaig fer és que potser la primera fotografia del reportatge, la de la sortida de Vidrà, no va ser presa el mateix dia que la resta d’imatges. El verd de la vegetació que s’hi observa no sembla correspondre al d’un dia de finals de desembre, quan els arbres ja fa dies que han perdut les fulles i l’entorn acostuma a presentar un aspecte molt més hivernal. Però això no deixa de ser una hipòtesi.
Us convido a observar aquesta comparativa entre les fotografies de 1974 i les que vaig fer l’any 2014. Només cal passar el cursor -o el dit si és amb el mòbil- per sobre de cada imatge per apreciar els canvis que el pas de quaranta anys ha deixat en aquest magnífic entorn.
