ruta
Caminada per conèixer un racó esplèndid, d’una gran bellesa i amb un encant màgic: la serra dels Bufadors. Es diu així per uns forats i escletxes que hi al terra i per on surt corrent d’aire. Degut a la seva situació a la part obaga de la serra, el lloc té un microclima especial. Trobareu grans blocs de roca coberts de molsa i una vegetació ben diferent de la resta de l’entorn.
resum
Caminada circular que dóna la volta a la serra dels Bufadors. L’aproximació en cotxe la farem per la pista forestal que surt de Santa Maria de Besora en direcció a Llaés i a Ripoll. El traçat no presenta dificultats: inicialment és planer per la part assolellada i de tornada, per la part obaga, s’enfila una mica.
temps estimat i distància
2 hores i 30 minuts
5,24 kms.
dificultat
Sense cap dificultat especial. De tornada cal estar atent amb les alçades dels miradors que anirem trobat.
accés track per a GPS
detall recorregut
Per arribar al punt de sortida farem l’aproximació en cotxe: agafarem la carretera C17 en direcció a Puigcerdà i entrarem al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a l’esquerra per la carretera BV5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica “a Ripoll per Llaés“. Hem d’agafar aquesta estreta pista cimentada que recorre un paisatge molt bonic i que està en prou bon estat per poder-la fer amb un vehicle tipus turisme. Cal que aneu alerta ja que els revolts són molt tancats i constantment trobem pujades i baixades pronunciades. Després de recórrer 3,5 kms. trobarem una pista que marxa a la nostra esquerra amb un indicador de color verd on hi ha anotat Mas Veí i Sant Moí.
Aparcarem el cotxe, i aquest serà el nostre punt de sortida…, i també d’arribada.
Iniciarem el recorregut seguint l’indicador verd de Mas Veí i Sant Moí, per la pista de terra que, de baixada, marxa en sentit oest. Farem un llarg i planer recorregut per la cara soleia de la llarga serra dels Bufadors que tindrem tota l’estona a la nostra dreta. Trobarem una barrera de ferro que serveix de tanca pel bestiar.
Més endavant, veurem una bassa a la nostra esquerra i a tocar d’una cruïlla de camins. Hem de continuar per la pista de la nostra dreta, vorejant per sota l’ara més propera cinglera de la serra dels Bufadors. Al cap d’una estona, la pista comença una lleugera pujada, just en el punt on a la nostra esquerra, i en un bonic indret, veiem la cabana restaurada de la casa de pagès Beví Xic. Si ens hi apropem, veurem les runes de la casa al seu costat.
Al capdamunt de la pujada, arribem a un gran replà on hi trobem una pineda, seguida d’una nova cruïlla. Hem fet tota la serra dels Bufadors per baix. Ara hem de deixar la pista principal, i seguir de baixada per l’empedrat de la dreta que deriva en un planer corriol. Ens endinsem a la part obaga de la serra.
En poca estona trobem una estaca clavada al terra amb l’indicador “Els Bufadors de Beví”. Tombem pel corriol de la dreta i comencem a pujar lleugerament.
Compte en el punt que bé a continuació perquè trobarem un nou desviament a la dreta, però tot i que és evident, no hi ha cap mena d’indicació i és fàcil passar de llarg. De tant passar-hi gent, ha quedat un lliscós marge força alt que fa de mal pujar-hi. La senyal és un curiós i bonic boix grèvol que ha quedat al mig i que ens ajudarà a enfilar-nos.
A partir d’aquí el camí ja s’enfila una mica més, i en poca estona començarem a trobar, escampats per terra, els primers forats. N’hi ha una bona colla.
D’aquí vé el nom de l’indret. Un dia a l’obaga de la serra dels Bufadors, el terra va decidir obrir-se i esfondrar-se. Ha quedat una raconada espectacularment bonica, humida i amb grans parets cobertes de molsa. El terrabastall de roques és evident.
L’indret no és gaire gran, de forma allargassada i un pèl estret. Hi ha dos grans espais oberts, un més enfilat que l’altre. Ens hem de fixar en els forats que es van trobant de forma dispersa al terra. Si hi acostem l’orella, notarem que hi surt aire fresc i, a vegades, es pot arribar a escoltar com aquest aire xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. El terreny és inestable i es recomana no entrar dins dels bufadors. Val la pena entretenir-se una estona per tota la raconada.
L’entorn és màgic i el silenci, especial.
Després de gaudir de tot aquest magnífic entorn, continuarem la caminada pel corriol que marxa en direcció est. El camí es comença a enfilar per anar a buscar la carena, i tot el traçat final del recorregut el farem per la part alta i soleia de la serra.
A mida que ens anem enfilant, anirem trobant una bona colla de miradors, cada vegada a més alçada. Les vistes són espectaculars. Això si, cal estar molt atents doncs l’estimball de la cinglera és important. Podrem veure diverses perspectives tant del recorregut que hem fet com del poble de Santa Maria de Besora i el seu castell. Al fons, la serra de Bellmunt.
Continuarem carenejant i resseguint el corriol. Durant el recorregut veurem a la nostra esquerra el castell de Llaés, la cara sud del Pirineu, amb el Puigmal destacant. També passarem per un racó amb una bona colla d’exemplars de boix grèvol, un arbre escàs i molt bonic, tant per la seva fulla com per les boles vermelles que regala quan floreix.
El tram final del recorregut el farem en sostinguda baixada fins arribar al coll de Beví, on de baixada i en sentit sud, resseguirem la carretera fins anar a trobar el cotxe.
La tornada amb el vehicle la farem pel mateix camí per on hem vingut.
imprimir recorregut
Ahir vam anar a fer l'excursió. El lloc és magnific i al blog està molt ben explicat. Cal dir però que almenys 3 dels indicadors ressenyats ( a partir del pla on es poden aparcar cotxes) actualment o no hi són o han canviat l'indicador i no hi apareixen "els bufadors".
Felicitats pel blog.