Situada al bell mig del congost del Forat Micó, en uns planells on el riu Ges fa una grossa revoltada, envoltada de marges i cingleres, la casa de Degollats és del tot pintoresca.
Lluny de tot arreu, fa molt de temps que està en ruïnes, si bé no ha sigut fins fa pocs anys, que hi ha arribat una pista forestal des de la veïna casa de La Vall, apte només per vehicles tot terreny o maquinaria agrícola, que va vorejant el camí ral per sobre seu fins travessar-lo, poc abans d’arribar a la tosca de Degollats, des d’on comença a baixar cap als plans de la casa. Abans, per arribar a la casa, només hi havia el camí de ferradura, que passa pel davant mateix de la tosca, i que superava Lo Grau de Degollats, també anomenat Pas de Degollats, un corriol difícil, especialment per cavalleries, que encara avui travessa la cinglera a una alçada considerable sobre el riu Ges. Era el camí que anava de Sant Pere a Vidrà, dit de La Portella, que feien servir també els que havien d’anar a moldre al molí del Salt.
La casa ja la trobem anomenada així en un cens de La Vola i Curull de l’any 1780, i a principis del segle XIX consta com una de les quinze masoveries de El Cavaller de Vidrà.
El seu amo, la va descriure així en aquells anys, en el seu: llibre d’agricultura:
«Se compon de unas 4 quarteras (…) Ama lo fangarse sovint, y en los Estius lo sol acostuma atropellar la vianda, però com és terra dolsa ama molt lo blatdemoro, y fasols. Y se acostum a fer bon blat… En ningun paratge pot transistarse ab carretas. Lo Masover deu fer quiscun any, posanthi lo Amo la llavor, uns pochs de pèsols, faves amplas, estirabechs, y ensiam primarenchs, y después alguns clots de melonar, y carabassas rebaquetas, per ser un clima més calurós que Vidrà… La casa és petita y dolenta, e igualment lo corral (…) Està ben afruiterada de pomeras, pruners y cirers, y plantada de olms, y freixes.»
Ramon Vinyeta també ens descrivia el camí ral que passava per Degollats l’any 1951, a 15 minuts a peu des de La Vall.
«Tosca de Degollats, arran mateix del camí. L’aigua es despenja de la corcada tosca formant nombrosos regalims o degotalls, oferint, sobretot en períodes d’humitats, un sorprenent efecte. La seva original estructura, contemplada de lluny aparenta talment un descomunal orgue de pedra. A la propera font que proveeix la cascada, s’hi puja per un dreturer viarany. S’aixeca al dessobre l’encinglerat turó de Degollats, talaia immillorable de tot el congost del Ges. El paisatge, en general, és feréstec i escabrós. El riu, que passa poc més avall del camí, descriu constants revoltades, enfonsat entre balsos de penyes i atapeïda vegetació.
Degollats. Rònega masia edificada en un replanet damunt del riu. Queda a curta distància a la dreta. El camí s’enfila en ziga-zaga pel repeu de les cingleres que reclouen la vall».
Degollats consta en el cens de la Vola i Curull de 1780, i en el llibre d’amillarament de la Vola de 1851.
Referent a l’origen del nom de la casa existeix una bonica llegenda que explica en Ramon Vinyeta en el seu llibre Llegendes i Tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns, editat l’any 1979.
Propers a la casa, hi podem trobar trobar el roure de Degollats i la tosca de Degollats.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 443420
Y: 4662018
Altitud:
804 metres
video
imatges
cabana
ubicació en el mapa
