A la confluència del carrer de la Indústria i del camí al d’Olot, a Ripoll, hi trobem una capella ben singular, construïda l’any 1912 per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble d’Antoni Gaudí. És la capella de Sant Miquel de la Roqueta, un petit edifici modernista que va ser encarregat per Marià de Delàs i de Foixà, baró de Vilagaià, per substituir una capelleta més antiga dedicada al mateix sant que hi havia en aquell indret.
Les obres van començar a principis de 1912. El 2 de gener es va col·locar la primera pedra i, pocs mesos després, el 20 d’octubre, la capella va ser inaugurada. El baró de Vilagaià, però, no va poder assistir a l’acte: havia mort tres mesos abans, sense arribar a veure acabada l’obra que havia promogut.
El que més crida l’atenció de la capella és la seva forma i la manera com està construïda. Té una planta circular, amb un absis principal i quatre petites capelles semicirculars al seu voltant. Les parets són fetes amb pedra natural de riu, sense desbastar, i les cobertes formen unes voltes còniques que s’aixequen al voltant d’un cimbori central. El resultat és un edifici de formes poc habituals, en què la pedra, amb el seu aspecte irregular, es converteix en un dels elements més característics.
L’arquitecte Maurici Pla assenyala que aquesta capella va ser un primer assaig de solucions constructives i formals que Joan Rubió faria servir més endavant en altres obres. No és estrany, doncs, que sigui considerada una construcció especialment interessant dins l’obra de l’arquitecte.
També val la pena fixar-se en el portal de ferro d’accés a l’interior i en la reixa que queda a un nivell superior, uns elements que van ser encarregats a l’empresa ripollesa de manyans Francesc Casals i Fills.
L’altar major, situat a l’absis central, també va ser projectat per Joan Rubió i estava dedicat a la Mare de Déu dels Àngels. La seva decoració es va encarregar al pintor Joan Llimona, que va dibuixar i pintar sobre rajoles les imatges de la Mare de Déu dels Àngels, Jesús i els dotze apòstols. Les peces es van coure seguint un procediment proposat pel químic Manuel Urgellès, que permetia reproduir amb exactitud fins i tot els traços més fins dels dibuixos.
La capella va mantenir el culte fins a l’esclat de la Guerra Civil, l’any 1936. Després va tenir una vida força diferent de la que havia estat pensada. Va servir d’allotjament per a una guarnició militar, d’espai de joc per a la mainada del barri i, més endavant, fins i tot va ser utilitzada com a habitatge per famílies arribades de fora de Catalunya. Segons les informacions publicades amb motiu del centenari, dos infants hi van néixer quan l’edifici feia aquesta funció.
A partir de 1947, la capella va acollir la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, vinculada als passos de l’antiga processó de Setmana Santa de Ripoll. La imatge encara es conserva a l’interior de l’oratori.
Actualment, la capella està inclosa en el Catàleg de béns protegits de Ripoll, amb el nivell de protecció integral i la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Terme Municipal:
Ripoll, comarca del Ripollès
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 433447
Y: 4672218
Altitud:
692 metres
postals





















