Les oficines d’Energia Elèctrica del Ter mostren una faceta menys coneguda de Josep Maria Pericas, capaç d’aplicar el seu refinat llenguatge noucentista també a l’arquitectura empresarial, sense renunciar a la qualitat dels espais i als detalls constructius.
La barana de la basílica de Montserrat demostra que, per a Josep Maria Pericas, cap element arquitectònic era secundari. La forja, la simbologia i el refinament del disseny converteixen una simple barana en una autèntica obra d’art integrada en l’espai litúrgic
Amb la Casa Puig, Josep Maria Pericas consolida un llenguatge arquitectònic propi, on tradició i modernitat conviuen amb un perfecte equilibri, fidel als ideals del Noucentisme català
Amb la restauració de la Llotja del Blat, Josep Maria Pericas demostrà la seva sensibilitat a l’hora d’intervenir en edificis històrics. La recuperació dels arcs gòtics, juntament amb els vitralls i el ferro forjat, retornaren a aquest espai bona part del seu esplendor original
Sant Salvador de Terrades és una de les obres més personals de Josep Maria Pericas. La seva extraordinària integració amb el paisatge del Montseny, aconseguida gràcies al disseny i a l’encertada utilització de la pedra, fa que l’ermita sembli sorgir de la mateixa muntanya
Aquest fanal és una petita obra d’art que reflecteix la manera d’entendre l’arquitectura de Josep Maria Pericas. Per a ell, els elements de forja no eren simples complements, sinó peces essencials per dotar els edificis d’harmonia, identitat i bellesa
La capella de la Verge del Carme és una delicada mostra de la capacitat de Josep Maria Pericas per reinterpretar l’arquitectura romànica amb un llenguatge plenament noucentista. Una obra petita en dimensions, però d’una gran sensibilitat arquitectònica.
La reconstrucció del santuari de Lurdes representa una de les obres religioses més rellevants de Josep Maria Pericas. Un projecte que combina arquitectura, arts aplicades i paisatge en un conjunt d’una gran bellesa i harmonia.
Més que unes simples escales, Josep Maria Pericas projectà un nou espai d’accés a l’església, on arquitectura, escultura i urbanisme es combinen per dignificar el temple i crear una entrada d’una gran elegància i monumentalitat.
Més que un simple fanal, és l’únic testimoni conservat de la desapareguda Farmàcia del Dr. Espinós i una de les poques peces originals que ens permeten contemplar, encara avui, el talent de Josep Maria Pericas com a dissenyador de tots els detalls de la seva arquitectura.
