El Faig Vell de Platraver ens recorda que els arbres monumentals no només impressionen quan es troben en el seu màxim esplendor. També hi ha una bellesa colpidora en la seva vellesa
El Roure de la Coromina impressiona per les seves dimensions i per l’elegància de la seva capçada. Un arbre excepcional que s’ha convertit en un dels grans símbols naturals de Sant Quirze de Besora.
Alguns arbres impressionen per les seves dimensions; d’altres, per l’harmonia de les seves formes. El faig monumental del Pla Petit de Fontcuberta reuneix totes dues qualitats
Els arbres monumentals també tenen un final. Però alguns, com el faig de la Feixa Verda, continuen vius en la memòria de tots aquells que un dia es van aturar sota la seva ombra. La seva desaparició no és només la pèrdua d’un arbre excepcional; és també la desaparició d’una part del paisatge i de la història natural del Vidranès.
El Clot de les Fonts és un d’aquells indrets que semblen fets a mida per a un gran faig. La frescor de l’entorn i la majestuositat de l’arbre formen un conjunt difícil d’oblidar.
Els arbres també desapareixen. Quan això passa sense que gairebé ningú no en deixi constància, és com si mai no haguessin existit. Recuperar-ne la memòria és també una manera de preservar el nostre patrimoni
Pocs boixos havien assolit unes dimensions tan extraordinàries com els de la Vila de Boscarons. Desapareguts massa aviat, continuen vius en les imatges que ens recorden la seva excepcional majestuositat.
Els arbres monumentals també formen part de la memòria d’un país. Quan un d’ells desapareix, no només es perd un ésser viu excepcional; també s’esvaeix un paisatge, un punt de referència i una petita part dels records de totes aquelles persones que, al llarg dels anys, l’havien anat a visitar.
El Roure Vell de la Font Santa és el guardià silenciós d’un indret ple d’història. La seva majestuositat continua evocant el passat esplendorós de la Font Santa, quan aquest racó era un dels espais més emblemàtics de la vall del Ges
Durant segles, l’Alzina Grossa de Bellmunt va donar la benvinguda als caminants que pujaven al santuari. Avui desapareguda, continua ocupant un lloc privilegiat en la memòria de tots els qui van tenir la sort de contemplar-la.
