LES MEDALLES, ELS PINS, ELS CLAUERS I D’ALTRES RECORDATORIS: Presentació i contingut

El record d’un lloc visitat ha adoptat, al llarg del temps, formes ben diverses. Més enllà de les postals o els banderins, també hi trobem objectes tan variats com les medalles devocionals, els clauers, els pins o, fins i tot, les capses de mistos il·lustrades.

Cadascun d’aquests petits objectes és, en el fons, un testimoni d’una visita, una excursió o un pelegrinatge. Sovint eren records senzills i assequibles, però amb una gran càrrega sentimental, que permetien conservar la memòria d’un indret o d’un moment viscut.

Entre tots ells, les medalles devocionals ocupen un lloc molt especial. La seva tradició és molt més antiga i profundament arrelada que la de la resta d’objectes, i durant segles van ser un dels records més habituals dels santuaris, ermites i llocs de devoció.

L’origen de les medalles devocionals s’associa al concepte d’amulet, tot i que, dins la tradició cristiana, aquest simbolisme va quedar desvinculat de qualsevol component d’idolatria o superstició. Més que un objecte amb poders màgics, la medalla era entesa com un signe de fe, de protecció i de confiança en la intercessió del sant o de la Mare de Déu representats.

Una de les seves característiques més singulars és que acostumaven a portar-se penjades al coll, convertint-se així en un objecte de devoció personal que acompanyava el seu propietari en la vida quotidiana.

Els clauers, els pins i les capses de mistos són molt més moderns i responen a una altra manera d’entendre el record del lloc visitat. Tot i tenir un valor històric menor, també formen part de la memòria col·lectiva i constitueixen avui un interessant camp dins del món del col·leccionisme.

medalles devocionals