EL RACÓ PERICAS: monument a Jacint Verdaguer, a Barcelona

Emblemàtic monument situat en un lloc destacat de la ciutat de Barcelona. Les obres es van iniciar el 29 de maig de 1914, però no va ser inaugurat oficialment fins el 14 de maig de 1924, amb assistència de les primeres autoritats, amb el rei Alfons XIII inclòs.

L’any 1912, deu anys després de la mort de mossèn Jacint Verdaguer, la Diputació de Barcelona va proposar, mitjançant la convocatòria d’un concurs públic, fer un monument al poeta. Com a curiositat, de les quatre propostes finalistes n’hi havia una que era la favorita, la de Josep Clarà i Ayats. Es va decidir convocar una segona convocatòria, només pels finalistes, per acabar d’atorgar el guanyador. Resulta que Clarà no s’hi va presentar ofès perquè no se l’havia escollit directament a la primera convocatòria. Així, en aquesta segona convocatòria el jurat escollí el disseny presentat per Josep Maria Pericas conjuntament amb l’escultor Joan Borrell i Nicolau.

L’estructura del monument consta d’una robusta columna de vint metres d’alçada amb un capitell d’inspiració romànica sobre el qual se situa la figura del poeta fosa en bronze obra de Joan Borrell i Nicolau. La columna està fet amb pedra de Folgueroles amb evident referència als orígens del poeta.

La columna està encerclada per una balustrada circular d’on sobresurten tres figures al·legòriques en pedra que representen la poesia èpica (una dona cobrint-se amb un escut), la poesia mística (una dona tocant una lira) i la poesia popular (una don abocant aigua d’una gerra). Totes tres, també de Joan Borrell.

Els relleus corresponen a passatges de l’obra verdagueriana l’Atlàntida i, per imposició del jurat, són obra dels germans Llucià i Miquel Oslé. N’hi ha sis, agrupats de dos en dos, i cada un fa 1,20 metres d’alt per 4 metres d’ample.

Les reixes artístiques que tanquen l’accés són obra de Jaume Collell, àlies Picallimes.

Dins la balustrada s’hi troben uns xiprers i altres ornaments vegetals. Unes escales donaven accés a la base del monument, pensat per ser un espai de trobada dels barcelonins.

Per a qui tingui interés en aprofundir més i millor en tot el procés relacionat amb aquest monument, en aquest enllaç s’hi pot trobar un excel·lent treball de Margarida Güell de la Universitat Rovira i Virgili.