L’any 1922, Josep Maria Pericas va projectar la porta d’entrada del nou cementiri de Sant Andreu de Llavaneres, una obra de dimensions modestes que concentra bona part dels elements més característics del seu llenguatge arquitectònic. Pedra, ferro forjat, escultura i simbolisme religiós s’integren en un conjunt d’una gran elegància.
La porta és formada per un mur de pedra sense desbastar i un arc de mig punt sostingut per dos pilars laterals i protegit per una coberta de perfil trapezoïdal. Sobre l’arc hi destaca un baix relleu inspirat en els sarcòfags paleocristians i, als extrems superiors, dos relleus escultòrics amb àngels, obra de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau.
És especialment remarcable la reixa de ferro forjat, executada al taller del mestre serraller Ramon Collell, àlies Picallimes. Hi sobresurten dos paons, símbol paleocristià de la resurrecció, que Pericas havia dibuixat l’any 1904 en un sepulcre romànic del monestir de Sant Pere de Casserres i que, des d’aleshores, incorporà en diverses de les seves obres com un dels seus motius simbòlics més característics.
A la franja superior de la reixa hi figura una llarga inscripció que diu:
ES OBRA D’EN JOSEP M PERICAS ARQTE I D’EN RAMON COLLELL MESTRE SERRALLER AMBDÓS DE LA CIUTAT DE VICH 1922.
Resulta especialment interessant que Pericas hi fes constar tant el seu nom com el del mestre serraller, un reconeixement poc habitual que posa en valor la col·laboració entre arquitecte i artesà, una idea molt present en el Noucentisme.
El cementiri ocupa una situació privilegiada, en un petit turó obert tant al mar com als boscos que envolten Sant Andreu de Llavaneres. Aquesta ubicació li confereix una agradable sensació d’amplitud i serenor, fins al punt que, més que un recinte funerari, recorda un parc enjardinat i curosament mantingut.
L’aspecte actual de la porta no correspon exactament al projecte original de Pericas. Amb motiu de l’ampliació del cementiri, cap als anys vuitanta, l’accés fou traslladat uns metres, fet que explica les diferències que s’observen entre les fotografies antigues i l’estat actual del conjunt. Tot i aquestes modificacions, es conserven els principals elements projectats per l’arquitecte, entre els quals sobresurt la magnífica reixa de ferro forjat. Mereix una menció especial el sistema de tancament de la porta, resolt amb un pom, un pany i un mecanisme d’obertura d’una gran simplicitat i enginy, que posa de manifest la cura amb què Josep Maria Pericas dissenyava fins i tot els detalls més funcionals de les seves obres.
Any actuació:
1922
Terme Municipal:
Sant Andreu de Llavaneres, comarca del Maresme
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 456297
Y: 4603192






























