Referència: 01-65
presentació
Els goigs són composicions poètiques de caràcter popular que, durant segles, han estat cantades pel poble en festes majors, aplecs d’ermita i diades assenyalades, especialment en acabar la missa en honor al patró o a llaor d’una Mare de Déu. Aquesta tradició musical està profundament arrelada a casa nostra i constitueix el gènere literari i musical més important dels Països Catalans durant cinc segles.
La seva finalitat principal és expressar gratitud pels béns rebuts o servir com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. En molts pobles, fins i tot els enterraments acaben amb el cant dels goigs, simbolitzant, d’alguna manera, el pas entre els dos mons.
D’altra banda, el terme goigs també fa referència als impresos en què aquestes poesies són publicades. Se’n tenen registres des del segle XVI, i solen ser fulls senzills d’aproximadament 30 × 20 cm. La seva composició tipogràfica ha variat poc al llarg dels segles.
Aquests impresos comparteixen diversos elements característics, com ara la capçalera, el gravat, l’ornament, l’orla, el text, el corondell, la partitura musical, l’oració, la nota i, en alguns casos, un retall d’història al dors.
No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi -o no hagi disposat fins a temps recents- de goigs impresos propis, que es canten el dia de la festa.
Cal destacar que la gran majoria de goigs són obra d’autors populars.
Per saber com s’imprimien els goigs, en aquest enllaç es pot veure un excepcional reportatge sobre la històrica Impremta Anglada de Vic, on Llucià Anglada explica tot el procés d’edició.
el bisbat de Girona
En aquest apartat trobarem una recopilació de Goigs originals del BISBAT DE GIRONA. Cal recordar que des de l’any 2003 són tretze les divisions administratives de la demarcació episcopal d’aquest bisbat, anomenats arxiprestats, amb un total de tres-centes vuitanta parròquies i vint santuaris (informació any 2025):
- ARXIPRESTAT DE GIRONA-SALT, amb 21 parròquies i 3 agrupacions
- ARXIPRESTAT DELS ÀNGELS-LLÈMENA, amb 31 parròquies i 3 agrupacions
- ARXIPRESTAT DE LA TORDERA, amb 10 parròquies, un annex i 3 agrupacions
- ARXIPRESTAT DEL MARESME, amb 11 parroquies i 3 agrupacions
- ARXIPRESTAT DE L’ALT EMPORDÀ INTERIOR, amb 72 parròquies, 1 annex i 3 agrupacions
- ARXIPRESTAT DE L’ALT EMPORDÀ MARINA, amb 22 parròquies, 1 annex i 1 agrupació
- ARXIPRESTAT DEL MONTGRÍ-LA BISBAL, amb 53 parròquies, 2 annexos i 3 agrupacions
- ARXIPRESTAT DE LA COSTA BRAVA CENTRE, amb 21 parròquies, 2 annexos i 4 agrupacions
- ARXIPRESTAT DE L’ALT FLUVIÀ, amb 43 parròquies, 3 annexos i 4 agrupacions
- ARXIPRESTAT DE BANYOLES, amb 42 parròquies, 2 annexos i 1 agrupació
- ARXIPRESTAT DEL TER-BRUGENT, amb 17 parròquies i 2 agrupacions
- ARXIPRESTAT DE LA SELVA, amb 11 parròquies i 1 agrupació
- ARXIPRESTAT DE FARNERS-MONTSENY, amb 26 parròquies i 2 agrupacions
La primera notícia que a Girona hi havia seu episcopal la conté una carta del Papa Innocenci I, escrita entre els anys 397 i 400. La presència de cristians a Girona pot datar, per les restes arqueològiques, de finals del s. III. Des de principis del segle IV veneraven el màrtir Feliu, titular de l’església que en temps visigòtics fou seu del bisbe.
L’extensió de la diòcesi en època romana i visigòtica degué comprendre només una part del territori que ha tingut assignat des dels temps carolingis, atesa l’existència del Bisbat d’Empúries. Aquests límits han estat, al nord, els Pirineus fins al pic de Bastiments, la divisòria d’aigües entre la vall del Ter (Bisbat de Vic) i la del Fluvià (Bisbat de Girona), fins al Collsacabra i el Far, les Guilleries i el Montseny (conca de la Tordera) i la banda que mira al mar de la serra de Montnegre fins a Arenys de Mar i Torrentbó, inclusivament.
A conseqüència del concordat de 1953, que establia l’adequació de les diòcesis a les províncies, el 1957 hom retocà els límits diocesans, la vall de Camprodon fou agregada al Bisbat de Vic, la parròquia d’Arenys de Mar passà a Barcelona –i fou restituïda el 1978– i la parròquia barcelonina de Riells del Montseny començà a formar part del Bisbat gironí
Tot i que tradicionalment el patró de la diòcesi és sant Narcís, la figura més important dels orígens del Bisbat és sant Feliu. També, la diòcesi venera, com a sants nascuts dins de les seves terres, Dalmau Moner i Salvador d’Horta, tots dos naturals de Santa Coloma de Farners.
relació de Goigs del bisbat de Girona, organitzats per municipi
ARENYS DE MUNT:
SANTA EUGÈNIA:
SANT CEBRIÀ DE LLEDÓ:
SANT CEBRIÀ DELS ALLS:
GIRONA:
- CLAMORS I LAMENTACIONS DE LES SANTES ANIMES DEL PURGATORI, any 1950
- GOIGS DE L’ANGELIC DOCTOR SANT TOMÀS D’AQUINO, any 1953
- GOIGS A LLAOR DE LA VERGE DEL ROSER MIRACULOSA, any 1959
- GOIGS A LA DEVOTISSIMA IMATGE DEL SANT CRIST DE LA SANG, any 1963
- GOIGS EN HONOR DE NTRA. SRA. DEL REMEI, any 1964
- GOIGS EN LLOANÇA DE LA VERGE DEL VITRALL, any 1982
- GOIGS A LLAOR DE LA VERGE DEL DEU VOS GUARD, any 1988
SANT DANIEL:
SANT MARTÍ D’EMPÚRIES:
LA BISBAL D’EMPORDÀ:
CASTELL D’EMPORDÀ:
PUIGPARDINES:
SANT PRIVAT D’EN BAS:
- GOIGS EN HONOR DE NTRA. SRA. DE LAS OLLETAS, any 1908
- GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LES OLLETES, any 1950
- GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LES OLLETES, any 1954
- GOIGS A NTRA. SRA. DE LES OLLETES, any 1955
- GOIGS EN HONOR DE NTRA. SRA. DE LES OLLETES, any 1956
- GOIGS EN HONOR DE NTRA. SRA. DE LES OLLETES, any 1987
- GOIGS EN HONOR DE NTRA. SRA. DE LAS OLLETAS, any 1987
- GOIGS EN HONOR DE NTRA. SRA. DE LES OLLETES, any 1987
- GOIGS EN HONOR DE NTRA. SRA. DE LES OLLETES, sense data d’edició
- GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LES OLLETES, sense data d’edició
LA VALL DEL BAC:
SANT SALVADOR DE BIANYA:
BARRI DE LA CELLERA::
SAMUNTÀ DE DALT:
OLOT:
- GOIGS EN HONOR DE LA MARE DE DÉU DEL CARME, any 1953
- GOIGS A LLAOR DE NTRA. SENYORA DE LA SALUT, any 1957
- GOZOS EN ALABANZA DE JESÚS CRUCIFICADO, any 1958
- GOIGS DE NTRA. SRA. DELS DESEMPARATS, any 1958
- GOIGS DEL GLORIÓS SANT ROC, any 1958
- GOIGS EN HONOR DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT FERRIOL, any 1960
- COBLES EN HONOR I ALABANÇA DE LA GLORIOSA SANTA SABINA, any 1961
- GOZOS DEL INSIGNE MARTIR DE JESUCRISTO S. CONSTANCIO, any 1961
- GOZOS EN HONOR DE LA PURÍSIMA SANGRE DE NTRO. SEÑOR JESUCRISTO, any 1963
- GOIGS D’IMPETRACIÓ I LLOANÇA A LA GLORIOSA SANTA MARIA DEL TURA, any 1952
- GOIGS EN HONOR DE NTRA. SRA. DEL TURA, any 1954
- GOIGS D’IMPETRACIÓ I LLOANÇA A LA GLORIOSA SANTA MARIA DE DÉU DEL TURA, any 1957
- GOIGS EN HONOR DE NTRA. SRA. DEL TURA, any 1957
- GOIGS EN HONOR DE NTRA. SRA. DEL TURA, any 1958
- GOIGS A LLAOR DE LA MARE DE DÉU DEL TURA, any 1962
BATET DE LA SERRA:
Municipi de LA CANYA:
CALELLA DE PALAFRUGELL:
LLAFRANC:
PALAFRUGELL:
VILANOVA DE LA MUGA:
RIELLS DE MONTSENY:
SANT ANDREU SALOU:
SANT ANIOL DE FINESTRES:
SANT MIQUEL DE PINEDA:
EL PLA DE SANT JOAN:
GRANOLLERS DE ROCACORBA:
SANT MARTÍ DE LLÉMENA:
SANT MARTÍ DE CAMPMAJOR:
SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR:
SANT MIQUEL SACOT:
SANT ESTEVE DE GUIALBES:
