Creu de la Majestat de Sant Salvador de Bellver (també dit de Sant Boi de Lluçanès)
Autor: anònim
Any: segona meitat del segle XII
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic (MEV 9723)
Mides: 44 x 44 x 5 centímetres
Tècnica: fusta d’alber policromada
Aquesta és la creu original sobre la qual estava fixada la Majestat de Sant Salvador de Bellver quan ingressà al Museu Episcopal de Vic. És una creu de fusta que, en una època indeterminada, fou escapçada pels extrems dels seus braços, de manera que va perdre les terminacions originals, tot i que la resta de l’estructura i bona part de la policromia medieval s’han conservat.
Curiosament, avui aquesta creu ja no s’exposa amb la Majestat de Sant Salvador de Bellver, sinó que s’associa a la que l’historiador Rafael Bastardes anomena «Majestat II del Museu Episcopal de Vic». Aquest canvi d’adscripció respon als estudis duts a terme sobre les diverses majestats romàniques conservades al museu.
La creu conserva encara part de la seva decoració policromada, tot i que molt deteriorada pel pas del temps. L’element més destacat és la representació de l’Agnus Dei (Anyell de Déu), situada al centre, a la intersecció dels braços. Aquesta imatge, molt habitual en l’art romànic, simbolitza Crist com a víctima redemptora i reforça el significat teològic del conjunt.
Tanmateix, el seu interès principal rau en unes inscripcions i grafits que es conserven a la part superior i inferior de la representació de l’Agnus Dei. L’historiador Manuel Trens transcriví la inscripció principal de la manera següent:
JOQ / YNU / S QUA / CARNE / PER / DIT / RSD
A més d’aquesta inscripció, la creu presenta dos grafits incisos, un dels quals encara és llegible. Segons la interpretació de Trens, hi pot llegir-se la invocació llatina:
Salva nos, Christe Salvator
(Salveu-nos, Crist Salvador.)
Aquesta referència explícita al Salvador resulta especialment significativa, ja que podria relacionar-se amb la dedicació de l’església de Sant Salvador de Bellver, d’on molt probablement procedeix la creu. Tanmateix, diversos estudiosos recorden que aquesta invocació també apareix sovint associada a les majestats romàniques, fet que impedeix considerar-la una prova definitiva del seu origen.
imatges antigues
