ELS GOIGS DIVERSOS: Presentació i contingut

Els goigs són composicions poètiques de caràcter popular que, durant segles, han estat cantades pel poble en festes majors, aplecs d’ermita i diades assenyalades, especialment en acabar la missa en honor al patró o a llaor d’una Mare de Déu. Aquesta tradició musical està profundament arrelada a casa nostra i constitueix el gènere literari i musical més important dels Països Catalans durant cinc segles.

La seva finalitat principal és expressar gratitud pels béns rebuts o servir com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. En molts pobles, fins i tot els enterraments acaben amb el cant dels goigs, simbolitzant, d’alguna manera, el pas entre els dos mons.

D’altra banda, el terme goigs també fa referència als impresos en què aquestes poesies són publicades. Se’n tenen registres des del segle XVI, i solen ser fulls senzills d’aproximadament 30 × 20 cm. La seva composició tipogràfica ha variat poc al llarg dels segles.

Aquests impresos comparteixen diversos elements característics, com ara la capçalera, el gravat, l’ornament, l’orla, el text, el corondell, la partitura musical, l’oració, la nota i, en alguns casos, un retall d’història al dors.

No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi -o no hagi disposat fins a temps recents- de goigs impresos propis, que es canten el dia de la festa.

Cal destacar que la gran majoria de goigs són obra d’autors populars.

Per saber com s’imprimien els goigs, en aquest enllaç es pot veure un excepcional reportatge sobre la històrica Impremta Anglada de Vic, on Llucià Anglada explica tot el procés d’edició.

Durant el procés de recerca dels goigs, l’abundància d’edicions que existeixen fa que constantment en descobreixi de nous. Tot i no estar vinculats directament als bisbats de Vic i de Girona, la seva singularitat i valor històric els converteixen en petites joies que mereixen ser preservades i documentades. Per aquest motiu, he creat un apartat específic dedicat als “goigs diversos”, on hi tenen cabuda aquestes troballes excepcionals.

A més, he volgut dedicar un espai especial als goigs relacionats amb sants de noms familiars: Sant Antoni de Pàdua, el meu patró; Santa Eulàlia, patrona de la meva filla i neta; Santa Rita, patrona de la meva mare; i Maria Magdalena, patrona de la meva àvia. Un petit homenatge a aquells sants que han estat presents, de manera significativa, en l’entorn familiar.