Ben poca documentació i informació es pot trobar, per no dir gens, sobre aquesta joia del modernisme que hi havia a Torelló durant la primera meitat del segle XX. Ben poques són també les imatges que se’n conserven. Per això té una importància especial aquesta postal que forma part d’una col·lecció del fotògraf Lucien Roisin.
Es tractava d’una torre d’ús residencial situada dins de l’antic recinte de la fàbrica de cal Feyner.
En l’inventari del Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Torelló hi trobem una interessant ressenya sobre el seu origen:
“Segons l’historiador Fortià Solà, Manuel Colomer Vives va comprar per venda judicial la fàbrica Feyner de Torelló a Josep Feyner Portabella l’any 1889. L’any següent, 5 de maig de 1890, s’incendià la fàbrica. Es destruïren la part vella, la part nova i la maquinària.
S’ha de suposar que després de l’incendi s’inicià la reconstrucció de les instal·lacions de la fàbrica. Al registre fiscal de principis del segle XX no s’especifica la data en què fou venuda la fàbrica i els dos habitatges que l’acompanyaven, però sabem que la fàbrica ocupava 756 m2, el mas Pollancreda tenia 418 m2 i la Villa Escolita, 345 m2. Els dos habitatges havien estat comprats a Josep Feyner.
Del cas de la torre Villa Escolita, desconeixem l’any i l’autor de la reconstrucció. Sabem segur que el nom de la vil·la li va atorgar Manuel Colomer, atès que l’administradora de la fàbrica era Escolàstica (Escolita) Llopis. Va ser un edifici modernista de bella factura que va ser enderrocat entre 1948 i 1957.”
De la consulta als padrons d’habitants de 1905 a 1920 sabem que la família Colomer Llopis va estar domiciliada a Torelló entre els anys 1901 i 1918. Tot fa pensar, per tant, que la torre es devia construir entre els anys 1905 i 1910.
El més curiós és que no sabem pràcticament res ni de la seva construcció —no hi consta la llicència d’obres ni el projecte tècnic— ni tampoc del seu enderrocament.
Sí que tenim, però, informació sobre els seus darrers habitants. La família torellonenca Nardi Igual hi va viure perquè el Sr. Joan Nardi Vila, director de la fàbrica de cal Feyner, hi tenia l’habitatge familiar al primer pis. Allí hi van néixer tres dels seus cinc fills, els més petits: en Joan, la Rosa i en Quim.
Segons ens han explicat, la família hi va viure fins a l’any 1953. Això permet pensar que l’enderrocament de la torre es devia produir entre 1953 i 1957, tot i que consta que el 22 de juny de 1961 ja estava enrunada. El motiu hauria estat l’ampliació de les instal·lacions fabrils de Hijos de G. Juliá.
L’edifici constava de planta baixa i dos pisos. La planta baixa estava dividida en dues parts: una destinada a oficines i l’altra a l’habitatge de l’encarregat, aleshores era el Sr. Espaulella. L’oficinista era el Sr. Ramon Pujol.
Com diem, tot el primer pis estava ocupat per la família del director. D’aquí tenim la sort de conservar el dibuix d’un plànol de planta fet pel Sr. Pere Nardi Igual, que permet conèixer una mica millor com era l’interior d’aquella desapareguda Villa Escolita:
Al segon pis hi havia les golfes, un espai diàfan, sense envans, que tenia diversos usos. Allí es feia la matança del porc, s’hi salaven els peus i la cansalada per a tot l’any i també s’hi emmagatzemaven les panotxes de blat de moro, que un cop seques es desgranaven.
La família Nardi hi va viure l’aiguat de 1940. Aquella nit es van refugiar a la primera planta i recorden que, des del balcó, arribaven a tocar l’aigua del riu amb els peus. La bona factura de l’edifici els va permetre superar aquell episodi i poder-ho explicar.
I tornant a la casa, hi ha una qüestió que encara avui continua sense resposta: qui en va ser l’autor? No hi ha cap document conegut que ho acrediti.
S’han fet diverses indagacions per saber si podia ser obra de Josep Maria Pericas, però algun dels especialistes consultats, a banda de no tenir-ne cap constància documental, considera que les característiques de l’edifici no acaben d’encaixar amb el seu estil. Un altre nom que, per proximitat en el temps i per la seva arquitectura, també s’hi podria relacionar és el de l’arquitecte modernista tardà Manuel Joaquim Raspall i Mayol, tot i que tampoc no en tenim cap prova.
En definitiva, a Torelló tenim encara un tema pendent: identificar l’autor d’aquesta joia arquitectònica, malauradament desapareguda.
Terme Municipal:
Torelló
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 438677
Y: 4655173
Altitud:
512 metres
postals antigues amb imatges de la casa
ubicació en el mapa:
