Frontal d’altar romànic dedicat a Santa Margarida, provinent de la capella de Santa Margarida de Vila-seca a Sant Martí Sescorts (l’Esquirol)
Autor: anònim
Any: finals del segle XII
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic
Mides: 95,8 x 147,5 x 5 centímetres
Tècnica: tremp sobre fusta de roure
Una de les joies més extraordinàries de la pintura romànica catalana és aquest magnífic frontal d’altar procedent de l’antiga església del convent de Santa Margarida de Vila-seca, al terme de Sant Martí Sescorts. Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, on és una de les peces més emblemàtiques de la seva col·lecció medieval.
La composició està presidida per una majestuosa Mare de Déu amb l’Infant, asseguda en un tron i inscrita dins una gran màndorla sostinguda per quatre àngels. Al seu voltant es distribueixen quatre escenes que narren els principals episodis del martiri de santa Margarida: la seva captura mentre pastura un ramat d’ovelles, la flagel·lació a la presó, la lluita contra el dimoni i, finalment, la decapitació, moment en què un colom simbolitza l’ascens de la seva ànima al cel.
L’obra fou pintada, molt probablement, en un taller vigatà durant la segona meitat del segle XII, en un dels moments de màxima esplendor de la pintura romànica catalana. Els seus colors vius, el dibuix precís, la força expressiva de les figures i la riquesa de la sanefa trenada que emmarca tota la composició la converteixen en una de les peces més representatives d’aquest període.
La història del frontal també és especialment interessant. Originàriament presidia l’altar del convent de religioses de Santa Margarida de Vila-seca, però probablement al segle XIV fou traslladat a Vic quan la comunitat es va establir en un nou convent. Molts segles després, l’any 1868, va ser una de les obres destacades de l’Exposició Arqueològico-Artística celebrada als claustres de Sant Domènec de Vic, un esdeveniment que va marcar l’inici del redescobriment i la revalorització de la pintura romànica catalana.
No és estrany que aquest frontal sigui considerat una autèntica obra mestra. Més de vuit segles després de la seva realització, continua captivant per la qualitat artística, l’equilibri de la composició i l’extraordinari estat de conservació.
