Arqueta gòtica de Sant Martirià
Autor: Francesc Artau, acabada pel seu fill Francesc Artau II
Any: entre 1413 i 1450
Ubicació: monestir de Sant Esteve, a Banyoles
Mides:
-
Base rectangular: 65 cm de llarg per 32,5 cm d’ample.
-
Alçada total: 71 cm, mesurada des de la base fins a la creu que corona el pinacle.
-
Alçada de la cresta: 43,5 cm.
-
Alçada del pinacle: 60,6 cm.
-
Alçada de la creu que corona el pinacle: 71 cm.
Tècnica: plata sobredaurada
L’arqueta de Sant Martirià és una de les obres mestres de l’orfebreria gòtica catalana i una de les peces més emblemàtiques del patrimoni artístic de Banyoles. Destinada a custodiar les relíquies del patró de la vila, fou realitzada entre els anys 1413 i 1450 al taller del prestigiós argenter gironí Francesc Artau, i completada posteriorment al taller barceloní del seu fill, Francesc Artau II.
Executada en plata sobredaurada, adopta la forma d’una església gòtica de planta rectangular i coberta a dues aigües. La seva extraordinària riquesa ornamental es manifesta en les vint-i-sis figures que originalment la decoraven, així com en els relleus, escenes i nombrosos detalls executats amb les tècniques del repussat i el cisellat, que testimonien l’excel·lent nivell assolit pels argenters catalans del segle XV.
Als extrems del creuer hi apareix representat sant Martirià sota un dosser, mentre que les dues capçaleres mostren, d’una banda, el seu martiri i, de l’altra, la glorificació de la Mare de Déu envoltada d’àngels músics. Sobre la seva corona radiada es pot llegir la inscripció llatina «AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM».
Les façanes i les barbacanes acullen vint-i-quatre figures de sants sota elegants arcs ogivals decorats amb cresteries. Als peus de cadascuna s’hi representen escuts heràldics i símbols de les famílies, confraries i benefactors que van contribuir econòmicament a la realització de l’obra, fet que converteix també aquesta arqueta en un valuós testimoni de la societat banyolina de l’època.
La història moderna de la peça quedà profundament marcada la nit de l’11 al 12 de gener de 1980. Aquella matinada, el conegut lladre d’obres d’art Erik el Belga, amb diversos membres de la seva banda, es va amagar a l’interior del monestir després del tancament del temple i va perpetrar un dels robatoris d’art més impactants de la història recent de Catalunya. Durant el saqueig van ser arrencades les vint-i-vuit figures que ornamentaven la peça i es van sostreure també diversos objectes litúrgics de gran valor.
Les investigacions posteriors van permetre recuperar vint-i-tres de les figures robades, localitzades en diferents operacions policials i en el mercat il·legal d’art. Tot i això, encara avui en falten cinc, una absència que impedeix restituir completament l’aspecte original de l’obra i que recorda la vulnerabilitat del nostre patrimoni.
Actualment, l’arqueta de Sant Martirià continua presidint el monestir de Sant Esteve de Banyoles. Malgrat les cicatrius que encara conserva, continua essent una peça excepcional, tant pel seu extraordinari valor artístic com per la història que l’envolta, convertint-se en un dels grans símbols del patrimoni cultural de les comarques gironines.
imatges antigues
