Arqueta gòtica de Sant Martirià
Autor: Francesc Artau, acabada pel seu fill Francesc Artau II
Any: entre 1413 i 1450
Ubicació: monestir de Sant Esteve, a Banyoles
Mides:
-
Base rectangular: 65 cm de llarg per 32,5 cm d’ample.
-
Alçada total: 71 cm, mesurada des de la base fins a la creu que corona el pinacle.
-
Alçada de la cresta: 43,5 cm.
-
Alçada del pinacle: 60,6 cm.
-
Alçada de la creu que corona el pinacle: 71 cm.
Tècnica: plata sobredaurada
11 de gener del 1980. És de nit i al monestir de Sant Esteve de Banyoles regna la calma. Mossèn Gelpí, després de l’ofici de tarda, tanca les portes del temple. No s’adona, però, que a l’interior s’ha amagat el lladre d’obres d’art Erik el Belga (1940-2020), acompanyat de membres de la seva banda. I aquella calma, en tan sols unes hores, dona lloc a un robatori del qual avui dia encara se’n pateixen les ferides.
L’arqueta de Sant Martirià, una peça excepcional de l’orfebreria gòtica catalana, es considera una de les grans joies del patrimoni religiós del país. Datada entre els anys 1413 i 1450, aquesta arqueta va ser realitzada al taller del mestre argenter gironí Francesc Artau, i acabada al taller barceloní del seu fill Francesc Artau II.
Té forma d’església gòtica, amb una base rectangular i teulada a dos vessants. Està feta de plata sobredaurada i originàriament presentava vint-i-sis figures que la decoraven, a més de dos requadres amb escenes, treballades amb repussat i cisellat.
Als extrems del creuer figurat, a banda i banda de la torre, es veu la figura de sant Martirià sota un dosser. A les dues capçaleres, dos requadres representant el martiri del sant i la glorificació de la Verge Maria rodejada d’àngels que toquen instruments musicals. A la corona radiada de la Verge, hi ha gravada la inscripció “AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM”.
A les façanes, de la mateixa manera que a les barbacanes, i dins d’arcs ogivals decorats amb cresteria, hi ha representades vint-i-quatre imatges de sants amb els seus atributs, i algunes duen una inscripció. S’agrupen en blocs de tres, i als peus presenten escuts heràldics i símbols anagramàtics de famílies, personatges i confraries que van pagar l’arqueta amb donacions.
Aquests elements, plens de detalls i expressivitat, mostren la destresa artística dels mestres argenters que la van elaborar.
Durant la matinada del 12 de gener de 1980, Erik el Belga i els seus col·laboradors van perpetrar el robatori, arrencant les 28 imatges de l’arqueta i emportant-se-les juntament amb altres objectes litúrgics d’alt valor. El saqueig va commocionar la comunitat banyolina i va significar una pèrdua irreparable per al patrimoni artístic. Amb el temps, 23 de les peces van ser recuperades i restaurades, gràcies a operacions policials i a la localització d’algunes en mercats d’art il·lícit, però encara en falten 5, fet que impedeix restablir completament la seva integritat original.
Avui dia, l’arqueta de Sant Martirià es pot contemplar al monestir de Sant Esteve de Banyoles, tot i que amb les marques del robatori, testimoni silent d’un dels robatoris d’art més importants de Catalunya. El seu valor artístic i històric la converteix en una relíquia de gran importància per al patrimoni cultural del país.
