Els arbres monumentals constitueixen un dels patrimonis naturals més valuosos del nostre país. Són éssers vius excepcionals que han desafiat el pas del temps i que han estat testimonis silenciosos de la història, dels canvis del paisatge i de la vida de moltes generacions. Cada un d’ells és únic, irrepetible i mereixedor del nostre respecte.
Aquest treball va començar, ara fa uns anys, amb la voluntat de donar a conèixer els arbres monumentals del Bisaura i del Vidranès, uns territoris que conec especialment bé i pels quals sento una gran estima. Amb el temps, però, aquella recerca inicial va anar creixent de manera natural. Cada nova excursió, cada conversa amb la gent del territori i cada arbre descobert em portaven a ampliar els límits del projecte.
Avui aquest recull ja incorpora exemplars monumentals d’altres indrets i comarques de Catalunya. És una obra oberta, que continua creixent a mesura que vaig descobrint nous arbres que, per les seves dimensions, la seva longevitat, les seves formes extraordinàries, la seva història o el paisatge que els envolta, considero que mereixen formar-ne part.
No he volgut elaborar un simple inventari de grans arbres. La meva intenció ha estat documentar-los, fotografiar-los i explicar allò que els fa especials. Alguns impressionen per la monumentalitat del seu tronc; d’altres per una capçada immensa, per unes arrels sorprenents, per una forma insòlita o per la venerable sensació d’antiguitat que transmeten. També n’hi ha que deuen bona part del seu encant a l’entorn on creixen: una antiga masia, una ermita romànica, un prat de muntanya o un racó perdut dins del bosc.
En moltes ocasions arribar fins a aquests arbres no ha estat una tasca fàcil. Alguns són ben visibles des d’una carretera, però molts altres resten amagats en fondalades, boscos espessos o dins de finques particulars. Precisament aquesta recerca és una de les parts més apassionants del projecte, perquè sovint la descoberta d’un arbre acaba convertint-se també en la descoberta d’un paisatge, d’una història o d’unes persones que el coneixen i l’han vist créixer durant tota la seva vida.
Aquest recull també vol preservar la memòria d’alguns arbres que ja han desaparegut. Els arbres monumentals també moren, i conservar-ne fotografies, dades i records és una manera de mantenir viu un patrimoni que, un cop perdut, ja no es podrà recuperar.
Els teixos, un patrimoni singular
Hi ha, però, una espècie que, des del primer moment, ha despertat especialment la meva curiositat: el teix.
És un arbre extraordinari. Present a Europa des de fa milions d’anys, és una de les espècies més longeves del continent i ha estat considerat, des de l’antiguitat, un símbol d’eternitat, renovació i transcendència. Diverses cultures europees el veneraven com un arbre sagrat, capaç de simbolitzar alhora la vida i la mort.
Paradoxalment, és també una de les espècies més tòxiques de la nostra flora. Pràcticament totes les seves parts contenen taxina, una substància molt verinosa. Al mateix temps, però, del teix s’obté el taxol, un dels medicaments més importants utilitzats en el tractament de diversos tipus de càncer.
Durant els anys que he dedicat a recórrer el territori hi ha un fet que m’ha sorprès especialment: la presència repetida de grans teixos davant de nombroses cases de pagès de Santa Maria de Besora, Vidrà i Llaés. Aquesta coincidència es repeteix amb tanta freqüència que difícilment pot considerar-se casual.
He preguntat a moltes persones del territori, he consultat bibliografia i he intentat trobar-ne una explicació documentada, però ningú no m’ha sabut aclarir quin era el motiu de plantar, fa segles, un arbre tan longeu i alhora tan tòxic davant de moltes masies. Potser responia a una tradició avui desapareguda, a un simbolisme protector o a alguna altra raó que encara desconeixem. Sigui com sigui, aquest petit misteri ha fet que els teixos acabessin ocupant un lloc molt especial dins d’aquest recull.
Més enllà dels teixos, tots els arbres que apareixen en aquestes pàgines comparteixen una mateixa característica: són molt més que simples arbres. Formen part de la història del nostre país, del paisatge que hem heretat i de la memòria col·lectiva de les persones que hi han viscut.
Confiaria que aquest treball contribueixi, encara que sigui modestament, a donar-los a conèixer i, sobretot, a despertar en el lector el desig d’anar-los a descobrir, contemplar-los i valorar-los. Perquè només allò que coneixem i estimem és allò que realment acabem protegint.
Com a curiositat sobre els teixos, val la pena llegir un article publicat al diari La Vanguardia l’1 de desembre de 2014.
Osona
SANT QUIRZE DE BESORA:
SANTA MARIA DE BESORA:
VIDRÀ:
- ELS BOIXOS DE LA VILA DE BOSCARONS
- EL ROURE DE LA CREU DE L’ARÇ
- EL FAIG DEL COLL DE SANT BARTOMEU
- EL FAIG DEL COLL DE CRISTÒFOL
- EL FREIXE DE CAN PUBILL
- EL FAIG DE LA FONT DE L’OBI
- ELS DOS FAIGS DEL PLA PETIT DE FONTCUBERTA
- EL TELL DE CAN MIC
- EL FAIG DEL CLOT DE LES FONTS
- EL FAIG DE LA FEIXA VERDA (també FAIG DE CAN FONT)
- EL CIRERER CORVAT DE PALOU XIC
- EL TELL DE CORRUBÍ
- EL FAIG PERDONAT DEL PUIG DE MIRALLES
- EL XIPRER DEL BARTROLÍ
- EL FAIG DEL COLLET DEL FREIXE DE LA CANAL
el teix a les cases de pagès
Ripollès
CREIXENTURRI (Veïnat de Camprodon):
Baix Empordà
CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L’HEURA:
TORRENT:
Garrotxa
LA VALL D’EN BAS (SANT PRIVAT D’EN BAS):
LES PLANES D’HOSTOLES
MONTAGUT I OIX:
Lluçanès
SANT BOI DE LLUÇANÈS:
Pla de l’Estany
SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR:
Selva
AMER:










