ARBRES MONUMENTALS: Presentació i contingut

Efectivament, una bona colla d’arbres monumentals són els que tenim als nostres boscos: arbres tots ells d’una gran espectacularitat. Són exemplars que s’han anat conformant i adaptant al llarg d’anys i anys dins la seva ubicació natural. Alguns han crescut dins fondalades, fent pujar les seves branques ben dretes per buscar la llum; d’altres, més encimbellats, han hagut d’arrapar-se a les roques per preservar-se del fred i del fort vent.

Molts són els factors que han permès que aquestes meravelles de la natura hagin arribat fins als nostres dies: la latitud geogràfica, l’altitud, el clima, el relleu del terreny o les característiques del sòl. Això sí, sense oblidar els seus dos principals enemics: la destral de l’home i les inclemències del temps.

Si bé és cert que es coneixen popularment com a monumentals, jo hi voldria afegir un altre qualificatiu: la majestuositat. El concepte de monumental és encertat per descriure allò que és remarcable per les seves característiques, però també ho és el de majestuós, que remet a una grandor imponent.

Us puc ben assegurar que la realitat d’aquests exemplars no queda reflectida en les fotografies. A mi m’han impressionat: la descoberta de cada exemplar m’ha encisat. Trobar-ne cadascun s’ha convertit en una sorpresa i en una gran satisfacció.

Per això us convido a veure’ls, això sí, molt millor al natural.

Un fet especial que m’he trobat és el del teix, un arbre ben singular. M’ha cridat molt l’atenció trobar-ne exemplars davant d’una bona colla de cases de pagès del Bisaura i el Vidranès (Osona).

Tot i haver-ho preguntat a molta gent del territori, no he estat capaç d’esbrinar quin és l’origen ni el motiu d’aquesta particularitat. Per què, fa molts anys, es plantava un teix davant de les cases de pagès, si se sap que és un arbre amb propietats tòxiques importants i especials? Per això sorprèn tant trobar-lo, de manera específica, tan proper a cases habitades. D’aquí que hagi fet un apartat especial per recollir els exemplars que he anat localitzant.

Com a curiositat sobre els teixos, val la pena llegir un article publicat al diari La Vanguardia l’1 de desembre de 2014.

Osona

SANT PERE DE TORELLÓ: