compartiment central d’un retaule gòtic amb Sant Pere, provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Torelló
Autor: anònim, escola barcelonina
Any: primera meitat del segle XV
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic
Mides: 164 x 110,5 x 10,5 centímetres
Tècnica: pintura al tremp sobre fusta
Una autèntica joia de la pintura gòtica catalana és aquest retaule, conservat en el seu estat original al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari MEV 50.
Segons consta a la documentació del mateix museu, procedeix de l’església parroquial de Sant Pere de Torelló. Quant a l’autoria, la fitxa només l’atribueix de manera genèrica a una escola barcelonina, sense identificar-ne el pintor.
La informació conservada pel MEV sobre l’origen de la peça és, però, molt escassa. Segons em van informar des del mateix museu, l’única referència coneguda apareix als Quaderns del Museu Episcopal de Vic, on s’indica que el retaule fou donat l’any 1880 pel senyor Antoni Espona —potser Antoni de Barnola— i que ja havia estat exposat segons consta en el catàleg de la Exposición Arqueológico-Artística celebrada a Vic l’any 1868.
La recerca va prendre un gir inesperat quan vaig localitzar un informe tècnic elaborat l’any 2017 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’estudi, redactat per Sílvia Mancebo a partir de documentació conservada a l’Arxiu Històric de Girona, dona a conèixer la localització d’una àpoca o carta de pagament atorgada davant la notaria d’Amer l’any 1443.
En aquest document, el pintor Joan Vicenç, natural de Perpinyà, declara haver rebut de Pere sa Riera del Molí i Francesc de Peragrau, veïns de Torelló, 30 florins d’or d’Aragó com a pagament parcial per la realització d’un retaule destinat a l’església parroquial de Torelló.
L’informe incorpora una puntualització molt significativa. En una nota a peu de pàgina, Sílvia Mancebo assenyala que probablement el document es refereix a Sant Feliu de Torelló, tot i que no es pot descartar que faci referència a les parròquies de Sant Pere o Sant Vicenç de Torelló.
Aquesta observació és plenament justificada des del punt de vista històric. A mitjan segle XV només existia oficialment una única població: Sant Feliu de Torelló. Sota aquesta denominació administrativa s’agrupaven els tres nuclis que avui formen els municipis de Sant Feliu, Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló, cadascun amb la seva pròpia parròquia. La separació municipal de Sant Pere i Sant Vicenç no es produí fins al segle XVII.
Per tant, el fet que el document de 1443 parli simplement de «Torelló» no permet identificar de manera automàtica quina era la parròquia destinatària del retaule.
Hi ha, però, un altre element que resulta especialment suggeridor. Les persones que efectuen el pagament són Pere sa Riera del Molí i Francesc de Peragrau. Al meu entendre, aquests cognoms es poden relacionar amb dos masos que encara avui existeixen dins el terme de Sant Pere de Torelló: el Molí de la Riera i Pigrau, formes actuals que semblen haver evolucionat dels noms documentats al segle XV.
Si aquesta identificació fos correcta, constituiria un indici més que reforçaria la vinculació del retaule amb la parròquia de Sant Pere.
A tot això cal afegir-hi que el Museu Episcopal de Vic manté, almenys així consta en el Catalogo del Museo Episcopal de 1893, que aquesta pintura procedeix de l’església parroquial de Sant Pere de Torelló. Si el retaule es data a la primera meitat del segle XV i existeix un document de 1443 que acredita l’encàrrec d’un retaule per a l’església parroquial de Torelló, sufragat per persones que molt probablement estaven vinculades a l’actual terme de Sant Pere, és legítim plantejar la hipòtesi que es tracti del mateix retaule i que el seu autor sigui, efectivament, Joan Vicenç.
Quan vaig visitar l’Arxiu Històric de Girona per consultar personalment el document original, la mateixa Sílvia Manceboem va comentar que la llàstima és que només s’hagi conservat aquesta carta de pagament. Si algun dia aparegués el contracte d’encàrrec del retaule, probablement seria possible conèixer amb detall el programa iconogràfic original i comparar-lo amb el compartiment que ha arribat fins als nostres dies.
Avui per avui no existeix cap prova definitiva que permeti atribuir aquesta obra a Joan Vicenç. Tanmateix, la coincidència cronològica, la documentació conservada, la procedència tradicional del retaule i la possible identificació dels promotors fan que les peces d’aquest trencaclosques encaixin de manera força coherent. Aquesta és, si més no, la meva modesta interpretació dels fets.
Cal afegir, però, un darrer matís. Marc Sureda, director del Museu Episcopal de Vic, considera que en aquella època la identitat parroquial tenia un pes molt superior al de la població civil. Per aquest motiu, el fet que el document es limiti a parlar de «Torelló» no li sembla suficient per assegurar que el retaule fos destinat a la parròquia de Sant Pere.
Aquí queda la qüestió, oberta a futures investigacions.
informe Arxiu Històric de Girona
àpoca notarial 1443
