arqueta de Sant Fortià
Autor: anònim
Any: desconegut (pels volts 1.433)
Ubicació: cripta santuari de Rocaprevera, a Torelló
Mides: 40 x 20 x 24 centímetres
Tècnica: argent
L’origen d’aquesta arqueta rau en la caixa de fusta de cedre que segons la tradició contenia les restes del Cos Sant de Sant Fortià, un dels infants Sants Innocents que Herodes va fer degollar a Betlem en l’adveniment de Crist.
Explica Mn. Pau Parassols que arriba a Torelló el dia 6 de desembre de 1298, amb els croats provinents de Terra Santa. Un d’ells, Arnau de Colomer és el portador de la santa relíquia que l’havia rebut del Patriarca de Jerusalem.
Posteriorment Mn. Fortià Solà qüestiona aquesta versió, ja que diu no hi ha documentació suficient per a aquestes dates. Ell se centra en alguns testaments (n’esmenta un de 1307 i un de 1315) que diu n’haurien de parlar i no ho fan. I que no és fins al 1317 quan molts testaments citen el gloriós Innocent i, en una forma o altra, el seu altar a l’església de Torelló.
Finalment, la dita popular explica que l’arqueta amb la relíquia de Sant Fortià fou transportada pel bec d’un colom i aquest la diposità al peu de la font del Raig, a Rocaprevera, tot deixant la seva petja en una de les roques.
En temps de sequera, es portava la relíquia en processó fins al peu de la font i es mullava una branqueta d’hisop per espargir sobre l’arqueta i, a continuació, els camps de la contrada.
L’actual urna de plata que ha arribat als nostres dies consta com a obsequi de la senyora Damiata de Vallterra, la qual, després d’una llarga malaltia als ulls que la posa en perill de perdre la vista, obté per intercessió de Sant Fortià el total guariment. Consta que va morir l’any 1433.
De la decoració de l’arqueta, magníficament decorada per un repicat que imita uns ramatges, en destaca els quatre peus semiesfèrics que la sostenen, en cadascun dels quals hi ha en relleu un peu de colom. La marca VIC que apareix en quatre llocs distints no deixa cap dubte del seu lloc de confecció.
L’arqueta va desaparèixer durant la revolució de 1936, però es recuperà i actualment és a la cripta del santuari de Rocaprevera.
També se n’explica una llegenda.
