arqueta de Sant Fortià
Autor: anònim
Any: desconegut (pels volts 1.433)
Ubicació: cripta santuari de Rocaprevera, a Torelló
Mides: 40 x 20 x 24 centímetres
Tècnica: argent
L’origen de l’actual arqueta de Sant Fortià es remunta a una antiga caixa de fusta de cedre que, segons la tradició, contenia les restes del Cos Sant de Sant Fortià, un dels Sants Innocents que, segons l’Evangeli, foren degollats per ordre del rei Herodes arran del naixement de Jesús.
Sobre l’arribada d’aquesta relíquia a Torelló existeixen diverses versions. Mossèn Pau Parassols explica que fou portada el 6 de desembre de 1298 per un grup de croats que retornaven de Terra Santa. Un d’ells, Arnau de Colomer, n’era el portador, després d’haver-la rebut de mans del Patriarca de Jerusalem.
Tanmateix, aquesta tradició fou posada en dubte per mossèn Fortià Solà, que considerava que no existia documentació prou sòlida per confirmar aquesta cronologia. Basant-se en diversos testaments conservats —entre ells un de 1307 i un altre de 1315— assenyala que en cap d’ells no apareix cap referència a Sant Fortià ni a la seva relíquia. Segons aquest autor, no és fins a 1317 que els testaments comencen a esmentar de manera reiterada «el gloriós Innocent» i el seu altar a l’església de Torelló, fet que permet situar amb més fonament històric l’inici del seu culte.
La tradició popular, però, ofereix una explicació ben diferent i molt més llegendària. Explica que l’arqueta amb la relíquia arribà miraculosament transportada pel bec d’un colom, que la diposità al peu de la font del Raig, a Rocaprevera. Es diu que, en posar-la a terra, l’ocell deixà marcada per sempre més la petjada del seu peu damunt una de les roques del lloc.
La devoció envers Sant Fortià fou especialment intensa durant segles. En èpoques de gran sequera era costum portar solemnement la relíquia en processó fins a la font del Raig. Allí es mullava una branca d’hisop amb l’aigua de la font i es ruixava primer l’arqueta i després els camps de la contrada, demanant la intercessió del sant perquè arribés la pluja.
L’urna de plata que ha arribat fins als nostres dies és posterior a la primitiva arqueta de fusta. Segons la tradició, fou un present de Damiata de Vallterra, una noble dama que, després de patir durant molt temps una greu malaltia als ulls que amenaçava de deixar-la cega, recuperà completament la vista gràcies a la intercessió de Sant Fortià. En agraïment pel miracle, féu construir aquesta magnífica arqueta, abans de morir l’any 1433.
Es tracta d’una excel·lent obra d’orfebreria gòtica, decorada amb un delicat treball de repussat que dibuixa elegants motius vegetals. Un dels seus elements més singulars són els quatre peus semiesfèrics que la sostenen, cadascun dels quals presenta en relleu l’empremta d’un peu de colom, clara al·lusió a la llegenda de l’arribada miraculosa de la relíquia. La marca VIC, repetida en quatre indrets diferents de l’obra, certifica que fou elaborada en un taller d’orfebreria vigatà.
L’arqueta desaparegué durant els fets revolucionaris de 1936, però afortunadament pogué ser recuperada. Actualment es conserva a la cripta del santuari de Rocaprevera, on continua essent un dels objectes de devoció i de patrimoni més preuats de Torelló.
Al voltant de Sant Fortià i de la seva arqueta també se’n conserva una llegenda popular, que contribueix a mantenir viva la memòria d’una de les devocions més arrelades de Torelló.
