ubicació
Els Roures del Rei d’Hortmoier amaguen una història sorprenent. Fa més de 500 anys que arrelen a la vall d’Hortmoier, però durant un temps, van estar destinats a convertir-se en vaixells de guerra.
Al segle XVIII, la fusta era un recurs essencial. El creixement de la població i l’ocupació cada vegada més intensa de les zones de muntanya van fer augmentar enormement el consum de fusta en tots els àmbits: domèstic, artesanal, industrial i també naval. Amb ella es construïen cases, carros, fargues i sobretot els grans vaixells de guerra de l’època. Entre totes les espècies, els roures eren especialment valorats per la duresa i la resistència de la seva fusta, fins al punt de convertir-se en un recurs estratègic de primer ordre.
Davant aquesta pressió sobre els boscos, el rei Ferran VI d’Espanya va promulgar el 31 de gener de 1748 una reial ordre coneguda com les Reales Ordenanzas de la Armada Naval. Aquella normativa regulava per primera vegada l’explotació, la conservació i la repoblació forestal. Els intendents de Marina van passar a controlar els boscos situats fins a uns 138 quilòmetres de la costa i dels rius navegables.
Si la Marina marcava un arbre perquè el considerava adequat per a la construcció naval, el propietari no el podia tallar. I fins i tot per tallar qualsevol altre arbre calia demanar autorització. Entre 1748 i 1751, els grans roures d’Hortmoier van ser seleccionats i marcats per la Marina. D’aquí prové el nom de Roures del Rei.
Aquells arbres havien quedat reservats per convertir-se, probablement, en part d’algun gran vaixell de guerra. Però això no va arribar a passar mai. Tot fa pensar que la dificultat de transportar uns troncs tan enormes des d’una vall tan abrupta i remota com Hortmoier va impedir aprofitar-los.
Així, els roures van quedar en una mena de terra de ningú: reservats per al rei, però oblidats per tothom. I precisament aquest oblit és el que probablement els va salvar.
És molt possible que aquella ordre de 1748 acabés preservant aquests arbres monumentals. Més endavant, les lleis de protecció dels arbres singulars i monumentals en van garantir definitivament la conservació.
Avui, els Roures del Rei continuen impressionant a tothom qui arriba fins a la vall d’Hortmoier. Tot i que el seu actual estat de conservació s’ha deteriorat d’una manera molt important. El catalogat com a núm. I està pràcticament mort, i el núm. II -amb la seva volta de canó considerada com de les més grans de Catalunya- va pel mateix camí. Una gran pena.
Ben a prop hi podem trobar l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier.
roure núm. 1
Nom comú:
Roure pènol
Nom científic:
Quercus Robur
Característiques tècniques:
Volta de canó a una alçada aprox. d’1 metre:
4 metres i 70 centímetres
Terme Municipal:
Oix, entitat de població de Montagut i Oix
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 461740
Y: 4682882
Altitud:
390 metres
imatges roure núm. 1
roure núm. 2
Nom comú:
Roure pènol
Nom científic:
Quercus Robur
Característiques tècniques:
Volta de canó a una alçada aprox. d’1 metre:
5 metres i 90 centímetres
Terme Municipal:
Oix, entitat de població de Montagut i Oix
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 461769
Y: 4682896
Altitud:
389 metres
imatges roure núm. 2
ubicació en el mapa
























