CREUS I PEDRONS: Presentació i contingut

Les creus, les creus de terme, els pedrons i els pedronets formen part del patrimoni religiós i popular del nostre territori. Escampats pels camins, a l’entrada dels pobles, a les cruïlles, als límits de parròquies o al costat d’esglésies i masies, són testimonis silenciosos de la nostra història i d’una manera d’entendre el paisatge que ha perdurat durant segles.

Les creus de terme constitueixen probablement el conjunt més conegut. Es tracta, habitualment, de creus monumentals de pedra situades prop dels accessos als pobles o al costat dels camins. Sovint presenten decoració amb motius de la Crucifixió o elements heràldics i s’aixequen damunt d’un pedestal, generalment esglaonat. Tot i que de vegades s’han relacionat amb la delimitació del territori, la seva funció era principalment simbòlica, religiosa i de protecció dels viatgers, més que no pas la de marcar límits, funció pròpia de les fites.

L’origen d’aquestes creus no és del tot clar. S’ha especulat amb possibles precedents romans o fins i tot anteriors, però la seva presència és documentada a Catalunya, almenys, des del segle X.

Ara bé, no totes les creus que trobem a l’aire lliure poden considerar-se creus de terme. En molts casos es tracta de pedrons o pedronets, elements de dimensions més modestes però igualment carregats de simbolisme. Sovint commemoren una missió popular, recorden un fet determinat, assenyalen un indret de devoció o simplement testimonien la religiositat popular d’una comunitat.

La distinció entre una creu de terme i un pedró no sempre és senzilla. En alguns casos la documentació és escassa i les denominacions han anat variant amb el pas del temps. Un exemple el trobem a Torelló, on tradicionalment només la creu de Cervià és considerada una autèntica creu de terme, mentre que la resta de creus existents reben la denominació de pedrons.

La finalitat d’aquest apartat és recopilar tots aquests elements patrimonials —creus de terme, pedrons, pedronets i altres creus monumentals— presents al nostre territori. Més que establir classificacions estrictes, l’objectiu és donar-los a conèixer, explicar-ne la història i contribuir a preservar la memòria d’un patrimoni que, sovint, passa desapercebut.

Per aquest motiu, demano disculpes si en algun cas la denominació emprada no és la més precisa. L’objectiu principal no és tant la classificació com la divulgació i la posada en valor d’aquestes petites joies del nostre patrimoni.

rodalies Vidranès