El sepulcre del bisbe Josep Torras i Bages (1846-1916), projectat per Josep Maria Pericas l’any 1916, es conserva a la catedral de Vic, a la capella de la Mare de Déu de Montserrat. És, sens dubte, una de les obres més rellevants de la seva arquitectura funerària i un magnífic exemple de la seva capacitat per integrar arquitectura, escultura, simbolisme i espiritualitat en un únic conjunt monumental.
El bisbe hi és representat jacent en bronze sobre un sarcòfag, també de bronze, fos per Ròmulo Estaccioli, que descansa damunt un alt sòcol de marbre. L’escultura és obra de Joan Borrell i Nicolau i mostra el prelat revestit amb els ornaments pontificals sostenint entre les mans la reproducció del bàcul que el Cercle Artístic de Sant Lluc li havia ofert l’any 1898.
Com en moltes altres obres de Pericas, el conjunt combina materials nobles —pedra, marbre i bronze— i es completa amb un gran arc de mig punt sostingut per columnes de marbre amb bases i capitells de bronze. Al fons de la capella, un mosaic amb fons daurat representa la basílica de Sant Pere del Vaticà.
Un dels aspectes més singulars del monument és la presència del llatí, llengua que Josep Maria Pericas utilitzà sovint en les seves obres religioses i funeràries. Al centre del sarcòfag hi figura l’escut episcopal, flanquejat per les al·legories de la Fe i la Tradició, que emmarquen el llarg epitafi llatí dedicat al bisbe.
La història del sepulcre va quedar tràgicament marcada pels fets de la Guerra Civil. El 3 d’agost de 1936, el taüt fou extret del monument i cremat al mig de la catedral. Les restes que el foc no consumí foren recollides discretament per persones anònimes i amagades fins al final de la guerra.
Després d’un acurat procés d’identificació i recuperació dels fragments conservats per diversos particulars, les restes del bisbe foren dipositades en una arqueta de fusta ornamentada amb les peces metàl·liques recuperades del taüt original. Finalment, el 10 de febrer de 1955, coincidint amb l’aniversari de la seva mort, retornaren solemnement al sepulcre projectat per Josep Maria Pericas.
L’epitafi, distribuït a banda i banda de la cara principal del sarcòfag, diu:
IOSEPHUS · TORRAS · ET · BAGES / EP · VICEN · ANN · XVI · M · III · D · XXVI / SANCTE · VIXIT · ANN · LXIX · M · IV · D · XXVI / SANCTISSIME · OBIIT · VII · ID · FEBR · M · CM · XVI / VEL · IN · AGONE · SUMMO / PRO · XP · LEGATIONE · FUNCTUS.
PONTIFICI · DOCTORI · PATRI · PATRIAE / ECCLESIA · VICENSIS / GENTESQUE · CATHALONICAE / AERE · COLLATO / HOC · MONUMENTUM · SACRAVERE / HEREDITATE · PATRUM · VINDICATA
Traducció aproximada: «Josep Torras i Bages, bisbe de Vic durant setze anys. Va viure santament i morí amb exemplar santedat el 7 de febrer de 1916, després d’haver complert fidelment la seva missió per Crist. L’Església de Vic i el poble de Catalunya li dedicaren aquest monument, erigit gràcies a les aportacions populars, en reconeixement de la seva figura i del seu llegat.»
Any actuació:
1916
Terme Municipal:
Vic, comarca d’Osona
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 438267
Y: 4642079
imatges
imatge antiga
ubicació en el mapa
