Frontal d’altar romànic dedicat a Santa Margarida, provinent de la capella de Santa Margarida de Vila-seca a Sant Martí Sescorts (l’Esquirol)
Autor: anònim
Any: finals del segle XII
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic
Mides: 95,8 x 147,5 x 5 centímetres
Tècnica: tremp sobre fusta de roure
Una altra meravella del romànic és aquest frontal d’altar que podem trobar al Museu Episcopal de Vic. En aquest cas, pertany a l’ermita de Santa Margarida de Vila-seca. Espectacular
Així l’explica el mateix Museu Episcopal de Vic:
“Originàriament aquest frontal d’altar estava a l’església del convent de religioses de Santa Margarida de Vila-seca, en el terme de Sant Martí Sescorts, i fou portat a Vic segurament en el segle XIV en traslladar-se les monges al nou convent que després va ser el dels Trinitaris descalços.
L’any 1868 es va exposar al públic en l’exposició arqueologicoartística organitzada als claustres del convent de Sant Domènec de Vic i la seva presència va significar l’inici del redescobriment i la revaloració de la pintura romànica catalana.
Segurament és obra d’un taller vigatà de la segona meitat del segle XII i estilísticament correspon al període de plena maduresa creativa del romànic català.
El frontal està presidit per la figura de la Mare de Déu amb l’Infant dintre d’una màndorla sostinguda per quatre àngels amb la inscripció “Maria.Mater.Domini.Nostri.Jesu.Xristi”. Als compartiments laterals hi ha escenes de la vida de la santa: la santa és feta presonera pels soldats (“miles”) del general Olimbri, mentre pastura el ramat d’ovelles. A baix, ja dintre de la presó, és flagel·lada pels botxins (“carnifices”). Al compartiment superior dret la santa és turmentada pels dimonis (“rrufo”), i a baix el botxí (“malcus”), després de torturar a la santa en presència del general, la degolla amb el ganivet en el moment que l’Esperit Sant en forma de colom baixa per rebre la seva ànima.”
