Frontal d’altar romànic de l’església de Sant Llorenç Dosmunts, a Rupit i Pruit
Autor: Tallers de Vic
Any: segona meitat del segle XII
Ubicació: l’original s’exposa al Museu Episcopal de Vic
Mides: 138 x 89 centímetres
Tècnica: tremp sobre fusta d’alba
El frontal d’altar de Sant Llorenç Dosmunts, procedent de l’antiga església del mateix nom, és una de les obres més destacades de la pintura romànica catalana. Es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ja consta inventariat abans de l’any 1893. Està realitzat sobre fusta d’àlber blanc, entelada, enguixada i pintada al tremp, una tècnica habitual en els frontals d’altar dels segles XII i XIII.
La composició s’organitza al voltant d’un gran espai central presidit pel Crist en Majestat (Maiestas Domini), assegut dins una màndorla i envoltat pels símbols dels quatre evangelistes, el Tetramorf. Aquesta imatge simbolitza el triomf de Crist i presideix tot el conjunt, convertint-se en l’eix visual i espiritual de l’obra.
Als dos costats es desenvolupen diferents episodis de la vida i el martiri de sant Llorenç, un dels diaques més venerats de l’Església primitiva. Les escenes es llegeixen gairebé com una narració il·lustrada destinada a explicar als fidels la vida exemplar del sant.
A la part superior esquerra es representa el papa Sixte II confiant a sant Llorenç la custòdia dels tresors de l’Església. Al costat, el sant guareix del mal de cap Ciriaca, agenollada davant seu. A la part inferior esquerra apareix rentant els peus d’un pobre, en un gest d’humilitat i caritat, mentre tot seguit retorna la vista a un cec identificat com Crescenci.
A la banda dreta continua el relat. A la part inferior, el prefecte Deci exigeix a sant Llorenç que li lliuri els tresors de l’Església. Al seu costat, el sant bateja Lúcil, un dels soldats que l’havien empresonat i que, segons la tradició, havia recuperat la vista gràcies a la seva fe.
El relat culmina al compartiment superior dret amb l’escena més coneguda: el martiri de sant Llorenç. El sant és representat estirat damunt la graella mentre dos botxins alimenten el foc sota seu. Davant seu, el prefecte Deci contempla l’execució assegut sobre un singular tron amb formes zoomòrfiques. Damunt l’escena, una inscripció recorda la famosa resposta atribuïda al màrtir, que, amb una serenitat gairebé irònica, demana que li donin la volta perquè «d’aquest costat ja és prou cuit».
El frontal conserva encara una extraordinària intensitat cromàtica, dominada pels vermells, ocres i negres característics de la pintura romànica. Tot el conjunt és emmarcat per una sanefa decorada amb motius romboïdals i per dues franges horitzontals amb inscripcions que reforcen el caràcter narratiu de l’obra, tot i que avui han arribat fins a nosaltres amb un estat de conservació desigual.
