Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, un petròglif és una inscripció, especialment prehistòrica, sobre una pedra o roca.
Fet aquest aclariment, el primer que em va passar pel cap quan vaig veure aquesta inscultura dins la riera de Moiols, a Ripoll, va ser de gran sorpresa. Un ohhh! sostingut d’admiració, alhora que d’incredulitat i incomprensió per intentar entendre què coi hi feia allà aquella suposada relíquia prehistòrica, desemparada i absolutament oblidada, subjecte a les inclemències del temps i fàcil objecte de vandalisme.
Val a dir que el seu estat de conservació era òptim, tenint en consideració el temps que, en aquell moment, es creia que havia transcorregut des de la seva inscripció a la roca i la seva situació humida i enclotada a la vora d’un torrent que, quan baixa revingut, fins i tot pot inundar la roca o fer-la rodolar uns metres més avall.
Ben poca era la informació que hi havia d’aquest suposat petròglif. El tipus de gravat i el seu aspecte havien fet pensar en una peça d’origen prehistòric, possiblement neolític, tot i que no hi havia cap estudi arqueològic que en confirmés l’antiguitat.
L’Ajuntament de Ripoll, en el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, Vol. VIII, Catàleg de Béns Protegits, de febrer de 2015, el té catalogat dins l’apartat de «Jaciments Arqueològics» com a element número JA 14 i identificat amb la denominació Petròglif de la Tortuga.
En diu que és d’època desconeguda, i el descriu com un bloc de granit d’uns 101 centímetres d’alçada, 92 d’amplada i 49 de fons, amb un pes d’almenys una tona, en el qual hi ha gravada una figura zoomorfa amb forma de tortuga. Segons la mateixa fitxa, s’hi distingien el cap i l’ull, un disc solar i una representació lunar. També hi consta, a l’altra banda del torrent, un segon bloc de granit amb un petit esglaó semicircular.
Com a tipus de protecció, el catàleg hi estableix una «Protecció singular de la troballa a l’espera de confirmar el seu interès arqueològic».
Tot plegat feia pensar que ens trobàvem davant d’un element arqueològic singular, pendent encara d’un estudi que permetés determinar-ne l’origen i el significat. La denominació de «Tortuga», però, sempre em va semblar una mica estranya. A mi també m’havia semblat que el gravat podia representar altres formes, fins i tot una granota.
A pocs metres d’aquest suposat petròglif podem trobar dues altres roques que també presenten uns gravats molt interessants. Una sembla una figura complexa, que també havia estat susceptible d’interpretacions diverses, i l’altra presenta una petita cassoleta. Vés a saber quin significat se’ls podia atribuir, perquè tampoc no hi havia cap estudi que en determinés l’origen.
Segons semblava, per aquells indrets hi havia també indicis de l’existència d’un poblat iber, però tampoc no s’hi havia fet cap actuació per comprovar-ho.
En fi, allà es trobaven i allà seguien aquells tresors. Esperem que alguna ànima amb especial sensibilitat pel territori sigui capaç d’aconseguir que se’n faci un exhaustiu informe tècnic i, si realment es considera necessari, la seva preservació en un lloc adient com podria ser el Museu Etnogràfic de Ripoll.
la sorpresa
És la primera vegada que em toca rectificar el contingut d’una fitxa ja publicada del bloc per la inexactitud del seu contingut. Bé, en aquest cas no es tracta d’una inexactitud, sinó que res del que explicava relacionat amb la història de les peces exposades era cert. Donada la sorpresa que per a mi ha representat tot plegat, he preferit mantenir el text publicat tal qual estava i a continuació exposar la seva actualització:
Tot vé d’una informació que em fa arribar l’amic Albert Blanch de Ripoll per una publicació relacionada amb una problemàtica que sorgeix a Santa Coloma de Cervelló per l’aparició d’una persona, Francesc Punsola, que explica que la gravació que es creia prehistòrica sobre una roca ubicada a la població l’havia feta ell, feia uns trenta anys. Així, tal qual. I que no tan sols era l’autor d’aquest gravat sinó que en tenia d’altres repartits per tot el territori català.
El rebombori que es va crear a Santa Coloma de Cervelló va ser important perquè allà la consideració i el reconeixement que en tenien de la peça era important. Fins i tot es plantejaven emprar recursos econòmics per la reparació d’un acte vandàlic que havia patit i també portar-la a un museu. Alhora l’institut de la població havia adoptat el seu dibuix com a logotip del centre.
Assabentat de tot plegat, el president del Crup Excursionista de Campdevànol es va posar en contacte amb Punsola, i aquest li va reconèixer també la seva autoria dels tres petròglifs existents a la zona de Moiols. Alhora el va convidar a explicar-ho, i el passat 11 de novembre 2023 es va organitzar una sortida fins a les pedres i una posterior conferència al Centre Cívic de Campdevànol on el mateix Punsola va exposar la seva experiència.
Va explicar i demostrar que totes les peces portaven gravat el seu logotip, i que per fer aquests tres gravats hi va estar cinc dies, a estones, durant el mes d’agost de 1992. Que aleshores la seva família estiuejava a La Molina i el seu company de l’escola Massana ho feia a Campdevànol. Aleshores la pista de Moiols era gairebé intransitable i que anaven amb un Seat Panda vermell. Que van demanar permís als masovers de la casa de cal Menut i com que aleshores es podia acampar arreu, ho feren al prat del costat de la riera. Diu que sempre duia a sobre la maceta (martell quadrat) i l’escarpeta, i quan veia una pedra tova i plana hi feia algun dibuix.
I fins aquí un interessant relat, curiós i sorprenent, amb un final inesperat.
Terme Municipal:
Ripoll
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 433607
Y: 4675036
Altitud:
820 metres



























