INDRETS I RACONS: la cabanya d’en Perassa, a Sant Pere de Torelló

Feia molt de temps que tenia ganes de penjar al bloc una ressenya sobre la cabanya d’en Perassa. Però, des del primer dia, la meva idea era poder acompanyar les imatges actuals amb alguna concreció personal respecta a aquest carboner que durant una bona colla d’anys es podia trobar a mig camí de pujada al Santuari de Bellmunt.

El seu nom i el primer cognom me’l van dir els santperencs que cada diumenge arrangen la carretera de Bellmunt.

I finalment, ha estat l’Agrupació Fotogràfica de Sant Pere de Torelló -a qui dono el meu agraïment des d’aquí- qui m’ha facilitat la fotografia i el nom complert d’en Pere Coromina Bufià, en Perassa.

Tot el que he sentit explicar d’ell és que era un carboner solitari que passava llargues temporades en una cabanya feta amb les parets de pedra al costat d’una plaça carbonera que es trobava, de pujada, poc després de passar Font Vidranesa.

Per la canalla i el jovent era com una mena de distracció, i alhora obligació, anar a saludar en Perassa quan es pujava, o es baixava, de Bellmunt.

Per a situar-nos en el temps -no em voldria equivocar- crec que estaríem parlant pels voltants dels anys 1960-1970. Se’l recorda solitari, però afable, de bona conversa i també bona persona. Això sí, hi havia una característica que l’identificava, doncs era molt menut d’estatura.

D’aquí que sabent això, ja no sorprenen les dimensions de la cabanya quan la veus.

Pel que sembla ser, ell vivia en la típica cabanya de fusta que es feien els carboners per vigilar la combustió de la carbonera. Molt probablement per aquesta seva bonhomia, i perquè pogués tenir una estança més agradable, els paletes de Sant Pere de Torelló van tenir el detall de fer-li la cabanya que encara segueix dempeus.

Per tant, molt probablement estiguem parlant del darrer carboner de tota la Vall del Ges: en Pere Coromina Bufià, més conegut per en Perassa.