Skip to content
Search:
Cercar
La Vall del Ges i el Bisaura
La Vall del Ges i el Bisaura
La Vall del Ges i el BisauraLa Vall del Ges i el Bisaura
  • CONTINGUTS
    • Bibliografia
    • Caminades
    • Caminades antigues
    • El Racó de Bellmunt
    • El soldat del Puig
    • Llegendes i Tradicions
    • Mil Maneres de Mirar
    • Els Goigs
      • Goigs bisbat de Girona
      • Goigs bisbat de Vic
      • Goigs diversos
    • El Racó del Col·leccionisme
      • El Paper Moneda
      • Els Banderins
      • Fotografies antigues
      • Medalles, Pins, Clauers i d’altres
      • Postals antigues
      • Troballes i Originalitats
    • El Racó Pericas
    • Territori
      • Arbres Monumentals
      • Baumes
      • Cases de pagès
      • Comunidors
      • Creus i Pedrons
      • Dòlmens
      • Esglésies i Ermites
      • Indrets i Racons
      • Les Rescloses (Assuts)
      • Molins Fariners
      • Obres d’Art
      • Relats i Curiositats
      • Salts d’aigua
      • Sau-Susqueda, la memòria
  • BENVINGUDA AL BLOG
  • munteis@icloud.com
  • CONTINGUTS
    • Bibliografia
    • Caminades
    • Caminades antigues
    • El Racó de Bellmunt
    • El soldat del Puig
    • Llegendes i Tradicions
    • Mil Maneres de Mirar
    • Els Goigs
      • Goigs bisbat de Girona
      • Goigs bisbat de Vic
      • Goigs diversos
    • El Racó del Col·leccionisme
      • El Paper Moneda
      • Els Banderins
      • Fotografies antigues
      • Medalles, Pins, Clauers i d’altres
      • Postals antigues
      • Troballes i Originalitats
    • El Racó Pericas
    • Territori
      • Arbres Monumentals
      • Baumes
      • Cases de pagès
      • Comunidors
      • Creus i Pedrons
      • Dòlmens
      • Esglésies i Ermites
      • Indrets i Racons
      • Les Rescloses (Assuts)
      • Molins Fariners
      • Obres d’Art
      • Relats i Curiositats
      • Salts d’aigua
      • Sau-Susqueda, la memòria
  • BENVINGUDA AL BLOG
  • munteis@icloud.com
  • ca CA
    • ca CA
    • es ES

INDRETS I RACONS: la torre funerària de la Torratxa, a Vilablareix

You are here:
  1. Home
  2. Territori
  3. Indrets i Racons
  4. INDRETS I RACONS: la torre…
Dec292023
Indrets i Racons

També coneguda com la Torre dels Moros, es tracta d’un mausoleu romà datable cap a finals del segle II dC o principis del III dC.

És de planta rectangular, de 3,25 per 4,16 metres, amb una alçada conservada de més de 7 metres. Està formada per dos pisos separats per tres fileres de rajoles. El seu singular color negrós es deu a la roca volcànica emprada en la seva construcció, segurament provinent de la greda del volcà de la Crosa, situat al proper terme d’Aiguaviva.

A l’època romana era habitual que els morts fossin enterrats fora de l’àrea de les ciutats i els pobles. Per comoditat, es cercava la proximitat del nucli urbà i també dels camins i vies que en sortien. Així, a banda i banda de les calçades, s’alçaven tombes de tota mena, unes de més senzilles i d’altres d’imponents, amb inscripcions al·lusives als difunts. Com més lluny de les portes de la ciutat, menys monuments funeraris s’hi anaven trobant.

Les excavacions arqueològiques efectuades els anys 2002 i 2003 van permetre localitzar diverses estructures funeràries al voltant de la Torratxa, confirmant que el monument formava part d’una necròpolis romana. Els treballs també van permetre conèixer millor algunes característiques de l’edifici i determinar que l’accés original es feia per una petita porta situada a la planta baixa, a la façana posterior.

Ben poca és la informació històrica relacionada amb aquesta torre. La primera referència que tenim és de l’any 1864, quan Julià de Chia publica una breu nota al diari El Eco de Gerona en què identifica aquest monument sepulcral de Vilablareix. Tot i això, del mateix autor consta una anterior ressenya de l’any 1847. Fins i tot en va fer un dibuix.

Un seguit de circumstàncies difícils d’explicar han fet possible que la torre de Vilablareix s’hagi mantingut dempeus i en un notable estat de conservació.

transcripció escrit de Julià de Chía, any 1857

Monumento existente en la provincia de Gerona

El adjunto diseño está sacado a ojo y sin haberlo sujetado a las reglas de las medidas métricas que de él se han tomado. La forma de la torre que representa es cuadrilonga.

Su construcción es de hormigón compuesto de cal y de pequeños pedazos de piedra volcanizada, lo cual le da un aspecto muy oscuro, de modo que parece hecha de escorias de hierro. Está construida por bandas o capas superpuestas al modo que las paredes de tapial. El hormigón ha tomado mucha consistencia, y hay parajes en que casi es tan duro como la piedra. La banda de ladrillos de 52 centímetros de longitud que divide los dos cuerpos del edificio constituía una cornisa que a la sazón está muy mutilada.

Debajo de esta cornisa, esto es, en el primer cuerpo, hay una cavidad que señala claramente el lugar donde hubo una lápida.

En el interior de este primer cuerpo hay una estancia cuyas medidas están al dorso del diseño, que estuvo en otro tiempo abovedada con ladrillos de 30 centímetros.

La torre está rajada por un rayo que penetró sin duda por la bóveda del nicho o capilla del segundo cuerpo rompiendo la del primero en cuya estancia entró, y saliendo sin duda por la parte posterior del edificio, en donde hay un grande e irregular boquete que no tiene trazos de haber sido puerta.

La tradición hace remontar la antigüedad de esta torre a la época de los moros, y el dueño de ella está en la idea de que este edificio se eleva a los tiempos de la dominación romana, con cuya opinión estoy de acuerdo, inclinándome yo a creer que la tal construcción es un monumento sepulcral consagrado a perpetuar la memoria de algún hecho famoso.

A cosa de un cuarto y medio de distancia y en igual dirección había otra torre hecha de igual material y de la misma forma, si bien que esta no contenía en su primer cuerpo la estancia que tiene la del diseño, sino una pequeña cavidad debajo el pavimento del nicho que antes había. Esa segunda torre hace doce o trece años que se vino abajo por sí misma, no quedando a la sazón de ella más que una parte del primer cuerpo, pues lo que cayó fué el segundo que estaba inmediatamente apoyado sobre unas fajas de piedra arenisca amarillenta que suplían aquí a los ladrillos de la otra torre.

Esta era más elevada que la del diseño, habiendo entre ambas otra diferencia, la de que la de ésta miraba su frontón hacia la parte de oriente y la otra hacia el mediodía.

Se desea saber, pues, cual es la opinión de los anticuarios de esa ciudad pues aquí no tengo a nadie con quien poder consultar.

Terme Municipal: 

Vilablareix

Coordenades UTM:

Zona: 31T

X: 481270

Y: 4644739

Altitud: 

111 metres

dibuix J. de Chía

Dibuixos originals de J. de Chía. Són el testimoni gràfic més antic que es conserva de la torre

ubicació en el mapa:

Category: Indrets i RaconsBy Antoni Prat i PuigDecember 29, 2023
Comparteix aquest article
Share on FacebookShare on Facebook Share on XShare on X Pin itShare on Pinterest

Author: Antoni Prat i Puig

Post navigation

PreviousPrevious post:OBRES D’ART: l’Ara d’altar romànica de la catedral, a GironaNextNext post:INDRETS I RACONS: els petròglifs del torrent de Moiols, a Ripoll

Related Posts

INDRETS I RACONS: Presentació i contingut
September 20, 2017
INDRETS I RACONS: la Roca de la Llum, a Les Masies de Roda
August 9, 2024
INDRETS I RACONS: la Porta dels Països Catalans, a Salses
July 19, 2026
INDRETS I RACONS: l’avioneta francesa que es va estavellar a La Vola, a Sant Pere de Torelló
June 14, 2026
INDRETS I RACONS: l’antic forn solar del Pare Himalaia, a Sureda
June 5, 2026
INDRETS I RACONS: Radio Liberty, a Pals
April 2, 2026
Articles per categoria
Cerca
ALTRES ARTICLES
  • GOIGS en honor del gloriós màrtir Sant Ferriol, any 1960
    August 13, 2025
  • LES RESCLOSES: resclosa de Cal Moreno, a Sant Pere de Torelló
    November 20, 2020
  • EL RACÓ PERICAS: el Pont de la Coromina, a Torelló
    August 31, 2022
  • ESGLÉSIES I ERMITES: capella de Sant Roc (desapareguda), a Torelló
    April 18, 2023
  • POSTALS ANTIGUES: Santa Maria de Besora, recopilació de postals diverses
    January 28, 2019
  • GOIGS a llaor de la Creu de Matagalls, any 2004
    June 28, 2022
  • LLEGENDES I TRADICIONS: La cançó de Forat Micó, a Sant Pere de Torelló
    October 8, 2005
  • GOZOS de Santa Rita de Casia, any 1909
    February 24, 2023
  • GOIG a llahor de la Mare de Deu del Carme, sense data d’edició
    February 1, 2021
  • GOIGS en alabança de Sant Andreu, Apostol, sense data d’edició
    May 28, 2016