Espectacular. Endinsar-se en la foscor absoluta i escoltar el més genuí dels silencis és una experiència que val la pena gaudir.
Segons consta, el que avui anomenem la mina dels Xampinyons data de l’any 1880, quan la família Bures i Salvador, industrials d’Anglès, pretenia crear unes mines interconnectades destinades a la producció d’energia elèctrica per donar servei a les seves fàbriques tèxtils d’Anglès.
El projecte es va encarregar al reconegut enginyer i arquitecte Pere Garcia Faria (Barcelona, 1858-1927). Consistia en la construcció de canals i túnels a l’interior de la muntanya per aprofitar el salt d’aigua que hi havia prop de can Riera, del Pasteral, a la Cellera de Ter. El projecte no es va arribar a acabar i finalment fou abandonat. Cal recordar que aleshores encara no s’havia construït cap dels pantans actuals.
A causa d’aquest abandonament, als anys cinquanta els túnels van ser aprofitats per a un negoci de cultiu de xampinyons. Encara avui hi queden restes dels materials utilitzats, com bosses de plàstic amb fems orgànics al seu interior.
El túnel principal comença amb una forta rampa, de més de cent metres de pujada, fins que es fa pla i s’arriba a una mena de sala molt alta. A partir d’aquí comença el tram que va ser habilitat per al cultiu dels xampinyons.
Sorprèn el bon acabat del revestiment de les parets, força dretes, i de tot el recorregut en general. La mina té aproximadament un quilòmetre de recorregut i s’hi pot caminar ben dret, tot i que cal anar amb compte pels forats del terra i per la gran quantitat de cables, ferralla i altres restes que hi han quedat.
Però el que fa especialment interessant aquest conjunt és que el túnel està interconnectat amb una altra galeria situada a un nivell superior, amb una boca d’entrada diferenciada. També hi trobem conductes excavats a la muntanya, amb una mena de xemeneies que generen corrents d’aire als túnels, i una gran i espectacular cúpula central.
A fora, entre les dues boques d’entrada encara es poden trobar les restes de les antigues edificacions de les oficines, avui completament envaïdes per la vegetació, així com altres utensilis abandonats.
Valdria la pena que algun estudiós aportés llum sobre aquestes dues galeries situades a diferents nivells dins la muntanya i expliqués amb precisió la seva estructura i funcionalitat. Personalment, el que m’ha deixat més encuriosit és saber per on havia d’entrar l’aigua als conductes, perquè no hi he sabut veure cap salt d’aigua ni cap canal proper, tot i que, segons sembla, el sistema s’havia de nodrir del salt d’aigua de can Riera.
Per tot plegat, allà el temps s’hi va parar.
Terme Municipal:
El Pasteral, comarca de la Selva
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 466023
Y: 4647520
Altitud:
198 metres
mina dels xampinyons
entrada nivell superior
restes oficines
altres restes
ubicació en el mapa:
